Reconeixements

Aquests últims dies, des de tres entitats amb les quals col·laboro i que són relativament diferents i ubicades en llocs diversos, s’està plantejant una celebració per tal de reconèixer –en dos casos– la feina feta per les persones que les han precedit i que els ha permès arribar fins on són ara, o senzillament de reconeixement, per part de la comunitat, de la feina que s’hi ha fet. I em sorprèn gratament perquè en els darrers temps semblava que el món, la vida, la feina i qualsevol activitat, començava ara, sense cap mena d’antecedent, que equival als fonaments de l’edifici que ara es veu, ja que algunes persones van tenir una idea, van començar a treballar-la des de zero tot i ser pocs els implicats en aquesta, però van picar pedra dura tot enfrontant-se, no només a la indiferència, sinó fins i tot a la mofa.

Una cosa nova sempre és una aventura que s’escapa del fet habitual, per tal de començar un nou enfocament..., segurament perquè hi havia un buit, perquè feia falta..., però ningú s’havia posat a solucionar la mancança. Una d’aquestes entitats és l’Associació de Micropobles de Catalunya, que compleix quinze anys i que aquest mes celebrarà, com cada quatre anys, l’assemblea de canvi de persones que n’estaran al capdavant, i aprofitarà per fer un reconeixement als pioners de la idea.

L’altra és la Xse, Xarxa per la Sobirania Energètica, que aquest any en compleix deu, i també s’ha plantejat organitzar, a la tardor, una festa per a celebrar-ho i, entre altres coses, ha pensat a retrobar-se amb persones que van estar als seus inicis per agrair-los la seva aportació inicial. I la tercera és Iltir (paraula ibera que vol dir «comunitat que habita el territori»), que ha celebrat aquests dies passats a Argelaguer tot un festival-trobada sobre comunitats i democràcia i que entre els actes previstos ha pensat a fer reconeixement a representants municipals de la comarca que han deixat el càrrec després d’un parell o tres de mandats al davant d’un consistori, en aquest cas, petit. I ho ha fet amb una taula rodona on s’han exposat aprenentatges obtinguts i reptes realitzats, i com veuen el futur per a una regeneració democràtica rural.

I és que qualsevol edifici, per gran i imponent que sigui, no podria ser sense els fonaments que el van fer possible i que en realitat el segueixen sustentant, perquè tan important és la pedra més alta i vistosa com aquella que queda amagada sota terra.