Des de Sant Pere de Rodes

Construït al vessant nord de la serra de Verdera, el monestir de Sant Pere de Rodes probablement sigui una de les peces patrimonials d’època medieval més rellevants d’Europa, senyorejat pel Parc Natural de Cap de Creus amb el Port de la Selva al nord i Roses al sud i és un vestigi històric que es remunta a finals del segle IX. Un patrimoni majestuós que ha viscut, al llarg dels seus més de mil anys, tota mena de situacions.

Per bé que aquest monument, al qual tots hi hem pujat alguna vegada o que hauríem de fer-ho, té unes indiscutibles reminiscències medievals en la seva construcció i la seva vida monacal fins a finals del segle XVIII; el cert és que hi ha una història contemporània d’aquest patrimoni, vinculada a la comarca, als empordanesos, i evidentment a la seva conservació fins als nostres dies.

El passat mes de maig sortia a la llum una monografia editada per l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament del Port de La Selva, que posa «llum a la foscor» sobre una determinada època del monestir, sota el títol Sant Pere de Rodes, l’objectiu immortal. Fotografies i fotògrafs (segles XIX i XX) fent un repàs detallat i rigorós del darrer segle i escaig de Sant Pere de Rodes a través de les fotografies que ens han arribat i posant-les en situació respecte a tota la història que teníem recopilada.

Una feina realment minuciosa i acurada, duta a terme per les autores Anna M. Puig i Sònia Masmartí, que permet humanitzar aquella arquitectura magnífica, i un equipament sobre el qual no només podem veure les restes arqueològiques, sinó també l’interès documental de molts fotògrafs o la perspectiva artística que dona tant l’espai com el paisatge que l’envolta.

Aquestes publicacions, rigoroses, divulgatives i que ens mostren el nostre territori, són les que acaben donant una imatge de comarca que no només ens caracteritza, sinó que fa certament únics. Des de Sant Pere de Rodes, la història ens observa i ens equivocaríem si no hi estiguéssim atents.