Tribun@

La Costa Brava amb ulls d'artista

"Acostumats a parlar sempre de la Costa Brava com un actiu econòmic, ve de gust recordar a través de l’art aquells elements diferenciadors que varen convertir-la en una icona"

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

Res de grans hotels. Res de plantacions massa compostes. La Costa Brava no vol soroll. Una mica més d’higiene: una mica més de polidesa i prou». Aquesta frase podria sortir de qualsevol comunicat recent d’entitats, associacions i particulars preocupats pel futur d’aquest espai costaner compartit per l’Empordà, l’Alt i el Baix, i la Selva. Però és de 1935, escrita pel pintor, crític i historiador de l’art Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979) amb motiu de la conferència Pro-Costa Brava. És un dels primers crits d’alerta per «salvaguardar les belleses naturals i el caràcter de la nostra Costa Brava».

Les paraules de Benet acomiaden els visitants de l’exposició De Blanes al cap de Creus. Identitat d’un paisatge al Museu d’Art de Girona que es complementa amb Quan Cadaqués era una festa al Museu de l’Empordà de Figueres. Aquestes dues excel·lents exposicions formen part del projecte La descoberta del paradís, una trilogia dedicada al descobriment, la destrucció i la recuperació de la Costa Brava des del món de l’art.

Bravo per aquest formidable treball de la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, comissària d’aquestes exposicions. Un relat profund i detallat de la descoberta artística de la costa nord-catalana i a la contribució que des del món de l’art es va fer al naixement i consolidació de la marca turística Costa Brava. Unes exposicions que arrenquen molt abans que el periodista Ferran Agulló utilitzés la denominació «Costa Brava» a les pàgines de La Veu de Catalunya, el 12 de setembre de 1908. I que acaben amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, quan la destinació ja estava consolidada com a marca turística.

Acostumats a parlar sempre de la Costa Brava com un actiu econòmic, bé de gust recordar a través de l’art aquells elements diferenciadors que varen convertir-la en una icona. Crec fermament, que conèixer d’on venim –errors inclosos– ens hauria d’ajudar a millorar el futur del nostre territori i de les persones que hi vivim. Una altra cosa serà aconseguir-ho.