Carles Bros. Un pas en fals que deixa una notícia trista

La vida ens regala amics. I, de sobte, ens els esgarrapa sense contemplacions. La pèrdua inesperada de l'amic i artista Carles Bros em va robar l'alè. L'aire es va tornar feixuc aquell 29 de març. Només deu dies abans, havíem compartit un passeig tranquil pel camí de ronda a l'espigó de contenció de la costa de Llançà, assaborint l'hora daurada davant de la seva gran obra, el «Banc de peixos»,. Al whatsapp va quedar escrit: «et portaré per mar amb la meva barca». Quants cops hauré rellegit aquest missatge, esperant que amarri a port una barca que no arribarà mai? I ploro cada cop que ho llegeixo.

Ens havíem animat a escriure un llibre sobre la persona inquieta, en Carles, i l'artista compromès, en Bros. Li va semblar preciosa la proposta de començar la història amb la imatge literària d'un infant xutant una pilota a la platja. Però la pilota havia de ser posidònia; havia de ser de fulles seques convertides en esferes; havia d'anar i venir amb les onades. La planta aquàtica, vulnerable, que ell considerava un tresor marí i que, amb plasticitat, pigment, coure o collage, l'ha convertit en element recurrent de les seves pintures i escultures. Li va semblar genial. Ho vam brindar, conscients que la vida són moments, amb vi de Tramuntana i gust de mar de gambes fresques a Can Narra, la seva segona casa. Perquè en Carles sabia com fer els moments memorables.

Envoltats de sardines en llauna reciclada, ens vam asseure sobre boles gegants de posidònia dins l'aparador de la seva galeria d'art. Com si fóssim saldos a la venda. M'hi explicava com va decidir deixar de pintar el que li donava per viure per pintar el que li agradava.

Era un home valent i sensible. Un terrassenc establert a l'Empordà que es va enamorar d'unes sabates antigues de fusta i les va comprar per a evitar que les cremés un jubilat de Ses Illes. Una dècada després, les va forrar amb fulles de diaris i les va convertir en trofeu. Eren els Premis Mosques de la Informació pels periodistes, sota el nom 'Seguint el pas de la notícia'. Encara havia de generar molts titulars de notícia com l'entrevista al "Punts de Vista" de Radiotelevisió Espanyola. O l'exposició a Museus de Cambrils i l'Escala; la posidònia de 6 metres a la rotonda de Torroella de Montgrí; els viatges per Europa i Àsia.

Com tot geni, en Carles Bros, deixa empremta i un darrer missatge escrit: «vine a la galeria i la sabateta que em queda te la faré per a tu».

Però, amic meu, has fet un pas en fals. Em serà difícil continuar endavant sense la teva sabata. Tant de bo el record de la teva posidònia torni clara l'aigua del mar aquest estiu.

De moment, però, encara em costa respirar.