Emporxinès

Acostumats com estem a veure, llegir i sentir només desgràcies, és una molt bona notícia que el restaurant Shang-Haï de Figueres hagi complert el seu cinquantè aniversari. No soc un gran aficionat al menjar xinès i en conseqüència tampoc en soc un entès. Però pel que diuen els especialistes, el carrer de les Bruixes de Figueres acull des de fa cinc dècades un dels millors restaurants orientals de la nostra geografia més propera.

A part que s’hi menja de faula, ben segur que el restaurant atresora dos mèrits inqüestionables. El primer d’ells és ser el pioner dels restaurants xinesos de la província de Girona. Molt a diferència d’avui en dia que a cada cantonada trobes un negoci regentat per orientals, en uns temps en què els únics asiàtics que coneixíem eren els de les pel·lícules de Bruce Lee que veiem al Jardí o a la Cate, dos estudiants d’origen xinès a van tenir la bona pensada d’obrir un restaurant.

No conec les circumstàncies que els van portar aquí ni les causes de la seva aposta culinària en aquella “Figueras comercial, cultural y gastronòmica”. Suposo que la seva intenció era la de guanyar-se la vida i tirar endavant honradament. En qualsevol cas van aprofitar la seva procedència perquè els jugués a favor i en lloc de ser un inconvenient es convertís en avantatge, aconseguint un mix basat en negoci exòtic adaptat perfectament al producte i maneres locals. Aquest cas pràctic reeixit s’hauria d’explicar a les Business School avui en dia tan de moda!

Però sincerament, crec que el que encara té més mèrit és el fet de mantenir obert el local durant aquests cinquanta anys i fins al dia d’avui. Són innombrables els negocis que obren i tanquen cada any i constitueix una autèntica heroïcitat poder seguir obrint la cuina amb tant d’èxit després de tant de temps.

En una Figueres amb eleccions a la cantonada en les quals la balança migratòria, l’estructura social i el model de comerç de ciutat en seran temes estrella, val la pena recordar que a la nostra societat actual el problema no és tenir més o menys nombre d’immigrants, sinó quina és la seva relació amb la ciutat, bàsicament si sumen o resten, si aporten o només consumeixen recursos. En cas de dubte, passeu pel corriol de les Bruixes.