Espais blaus

Sequera amb «si us plau»

"Es parla molt de consum responsable, estalvi d’energia, etc., però després, a l’hora de la veritat, el que hi ha és un «campi qui pugui»"

Toni Salamanca

Toni Salamanca

Que estem en una situació de sequera extrema, ho sabem, que és severa i comporta restriccions ja en algunes comarques, ho sabem, que estem passant de la situació d’alerta a la d’emergència ho sabem, però, si no fos per algunes declaracions, fotos o reportatges del «Temps», semblaria que no passa res greu que ens hagi de preocupar.

I, és clar, si resulta que en situació d’alerta podem consumir fins a 250 litres persona /dia!, i en situació d’excepcionalitat, ara, podem consumir fins a 230 litres!, a part de les mesures i limitacions per sectors, òbviament el missatge que s’està enviant a la ciutadania, és que tampoc és tan greu el que està passant, tot i que s’apel·la a la responsabilitat en el consum i a l’estalvi. Molt bé i molt bonic.

Alguna explicació deu haver-hi perquè el Govern no prengui mesures més dràstiques abans que sigui massa tard i que l’oposició, tant política com social i ambiental, estigui força «acomodada» a les mesures vigents (no hi ha cap alarma social). No serà que en el fons, tant uns com altres, estan pendents de les eleccions municipals (i amb la remor dels tambors de les autonòmiques), i no volen arriscar-se electoralment no sigui que la població, o part de la població, s’enfadi si es prenen mesures «impopulars»?

Fa anys, molts, s’afirma que estem sobreprotegint (pares i adults en general, als fills i nets) amb les conseqüències que està comportant, però ja fa anys, també, que les autoritats competents, els governs, els partits, les institucions, estan «sobreprotegint» per no dir, maleducant, la ciutadania.

Es parla molt de consum responsable, estalvi d’energia, etc., però després, a l’hora de la veritat, el que hi ha és un «campi qui pugui». No es fa educació ambiental per a adults, es fa educació naturalista per a criatures, que és diferent. Després passa el que passa. No és creïble el relat sobre la situació de sequera (que no és que no sigui greu, és gravíssima). Semblaria com si s’hagués de demanar permís a la població, amb guants de seda, «si us plau, que tindria a bé estalviar aigua», reciclar aigua, disminuir consum de cisternes, rentadores, etc. El 2008 vàrem tenir un seriós avís de sequera. El 2019 es va declarar l’emergència climàtica. El 2020 es va aprovar el PES (Pla Especial per la Sequera), què s’ha fet? No tot són ni poden ser dessaladores (consumeixen molta energia). És urgent un gran pla nacional per una nova cultura de l’aigua, ja que estem en situació de sequera estructural, no cíclica i amb una emergència climàtica que no ens la creiem, en la mesura que ni exigim, ni s’apliquen, mesures serioses.