Limfedema

El limfedema és una malaltia del sistema limfàtic. És relativament freqüent i, tot i això, pot passar desapercebuda. Se sol donar més en dones que no pas en homes. Pot afectar a qualsevol lloc del cos i pot quedar estacionària, i fins i tot millorar molt. Encara que a vegades empitjora ostensiblement.

La manifestació clínica, és a dir, l’aspecte que pren, és l’edema o inflor d’una extremitat (fins no fa massa era molt freqüent el que apareixia en el postoperatori del càncer de mama), però també es pot donar en altres llocs del cos. Potser el més freqüent és a les cames. De vegades, la seva aparició ens indica la possible existència d’un càncer amagat. En alguns països, la causa més freqüent del limfedema, que pot arribar a ser molt gros, és la filariosi i està provocada per un paràsit.

En aquest espai, solem tractar de la promoció de la salut, de la prevenció de les malalties, de la importància de fer-ne un diagnòstic i un tractament precoços, i fer-ne un seguiment acurat de la seva evolució. Avui tractarem d’algunes coses que no s’han de fer si es té aquesta malaltia.

No es recomana l’ús de mànega de compressió per viatjar en avió a totes les pacients mastectomitzades. Només està indicada si presenten factors de risc com són: l’extirpació de més de 5 ganglis, segons la dosi de radiació rebuda, si l’índex de massa corporal és superior a 30 i en la fase de latent de limfedema. També és recomanable dur-la quan no fer-ho provoca inseguretat o por a volar a la persona que té un limfedema.

No retardar el diagnòstic de la malaltia per millorar la qualitat de vida. Un diagnòstic tan aviat com sigui possible, un maneig adequat des de les etapes inicials, amb un tractament individualitzat i la prevenció de les complicacions, així com una derivació oportuna a l’atenció especialitzada i una bona interrelació entre diferents nivells assistencials, equival a una menor disminució de la qualitat de vida.

No fer tractaments indiscriminats amb diürètics en el limfedema. S’aconsella només fer-los servir, si està associat a altres malalties que els requereixen, com són la insuficiència cardíaca, la insuficiència hepàtica, la síndrome nefròtica, la malnutrició i la insuficiència arterial i venosa.

No fer únicament i exclusiva teràpia descongestiva complexa. El tractament del limfedema sempre és individualitzat i pot necessitar diferents recursos, com són la teràpia descongestiva complexa, la teràpia compressiva, els drenatges limfàtics manuals, l’exercici físic i les cures personals. S’hi poden afegir algunes tècniques quirúrgiques quan estan indicades. N’hi ha d’innovadores. Les tècniques d’imatge avançada permeten identificar els pacients que poden requerir una tècnica quirúrgica –de vegades molt complexes– complementària a la teràpia descongestiva complexa.

Conclourem dient que tot i que el limfedema, encara moltes vegades és desconegut, infradiagnosticat i no prou ben tractat, gràcies als estudis que se’n fan i amb l’ajut de la tecnologia actual, el seu maneig està canviant, havent-hi ara més possibilitats de dur a terme més, i més diverses opcions de tractaments, que milloren tant la seva evolució (i es parla que l’aturen i que pot ser regressiu) com la qualitat de vida de les persones que la presenten.