Passegeu!

M’expliquen que en una de tantes jornades que es fan sobre el canvi climàtic, un conferenciant va preguntar a l’auditori qui estava disposat a fer alguna cosa per mitigar-lo, i la gran majoria dels assistents va aixecar el braç en senyal d’afirmació. Llavors el conferenciant va dir: doncs... passegeu!

I després va argumentar la seva proposta tot explicant que: «En aquests moments necessitem menys teoria i més acció». «Necessitem temps i espai per a construir xarxes que no siguin virtuals». «Les idees van bé per a repensar, però es necessiten accions per a transformar». «Hem de passar de la responsabilitat individual a l’acció col·lectiva». «S’han de posar les persones per davant dels negocis». «La natura és salut». «La vacuna a qualsevol mal és la natura». «No hi ha cap intel·ligència humana que pugui superar la dels ecosistemes». «Hem de fer un canvi d’actitud». «Hem de procurar una actitud que propiciï el canvi».

«Hem de comprendre el que està en joc per poder canviar el rumb: tècnicament, econòmicament, però, sobretot, socialment».

«Llavors, passejar ens permet observar la natura, conversar amb altres persones, moure el cos, respirar sa... és per això que, si de veritat voleu implicar-vos en el canvi que necessitem, us convido a passejar».

I és que, si alguna cosa positiva va deixar el confinament per la pandèmia, van ser les ganes de natura, de sortir a passejar. Mai tantes persones sortien a donar un volt per l’entorn natural.

Però, sabrem convertir el passeig personal-individual en una acció social implicada al canvi? O sortirem amb els auriculars posats i sense prestar atenció a aquelles persones amb les quals ens creuem, a les quals tan sols serem capaços de contestar el «bon dia» que ens puguin adreçar?

Per interessos diversos, s’ha creat una societat acomodada, és a dir, còmoda, que li costa implicar-se en cap moguda, excepte la dels seus propis desitjos propiciats pel mateix sistema, i estem entrant en un moment on la implicació social, i de comprensió i respecte envers la natura, és de gran importància, si volem sobreviure com espècie.

Així doncs... A passejar!