Paral·lel 46

Els preus de les coses

"Sous i pensions pugen, però a un ritme molt menor que els preus de les coses, i l’esforç per arribar a final de mes cada vegada és més gran"

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

Llegia fa pocs dies la notícia sobre els beneficis anuals de les principals entitats bancàries a Espanya, i sembla que han tingut un exercici francament bo, que els ha portat a tenir rendiments aproximants de 20.850 milions d’euros, és a dir, un 28% més respecte a l’any 2021. Contrasten aquests beneficis i percentatges quan als seus clients els ofereixen productes d’estalvi que, a tot estirar, oscil·len entre el 0,6% i el 0,8% d’interès.

Ara els fan pagar impostos sobre els seus beneficis –una mesura que consideren gravíssima i que perjudicarà el client– però que en el millor dels casos pot suposar un petit percentatge d’aquest benefici.

El cert és que els seus serveis són cada vegada pitjors, amb tancament d’oficines, generalització dels tràmits online quan una gran part dels seus clients no tenen prou coneixements, i un abús en l’atenció telefònica que no sol resoldre massa res.

El més curiós és que l’actual procés d’inflació galopant –increment generalitzat i sostingut dels preus–, que ha portat a l’increment dels tipus d’interès, és a dir, el preu del diner, i dels preus de les hipoteques, ha comportat que la immensa majoria hagin vist reduït el seu poder adquisitiu amb la qual cosa amb els mateixos diners, pots fer menys coses. Amb tot això els bancs, sospito, han guanyat molts diners.

Hem arribat a un moment en què la gent es mira molt els preus de les coses, de manera que forma part de la quotidianitat, de les preocupacions diàries. La gent s’hi mira molt, cada vegada més, i algunes organitzacions de consumidors apunten directament a algunes cadenes distribució i empreses alimentàries per abús en l’alça de preus. Vaja, que aquí amb la guerra d’Ucraïna ha volgut fer negoci tothom i els perjudicats són els de sempre.

Sous i pensions pugen, però a un ritme molt menor que els preus de les coses, i l’esforç per arribar a final de mes cada vegada és més gran. Allò que sempre ha estat una preocupació i avui en dia encara ho és més.