De grans necessitats i petits detalls

Cada dia em desperto escoltant incidències en el transport públic. Els conductors dels grans programes matinals de ràdio s’esgargamellen, jornada sí jornada també, parlant de les dificultats que tenen els usuaris de l’àrea metropolitana per accedir a la capital. Quina llàstima, no creieu. Ja voldríem la gent de comarques lamentar-nos del mateix. Aquí, el sistema és clarament insuficient per atendre les necessitats d’un territori que acumula dèficits històrics i que continua reclamant connexions més racionals sense massa èxit.

El centre de Vilafant i Figueres han tardat deu anys en estar units per una línia de bus. Una situació incomprensible entre municipis veïns. La posada en marxa de la flamant L5 ha tancat una demanda històrica en què, possiblement, han sobrat interessos partidistes i ha faltat pragmatisme. Comparteixo que la mesura ajudarà a «millorar la vida» dels veïns de Vilafant, i també de Figueres, com va assegurar el conseller de Territori Juli Fernández el dia de la inauguració. Però és insuficient. Aquesta «fita històrica», batejada així per les alcaldesses Consol Cantenys i Agnès Lladó, resol una ínfima part dels problemes de mobilitat d’una comarca on, cada dia, es fan més de tres-cents quaranta mil viatges interns per carretera i més de cinquanta-tres mil els dies feiners amb les comarques veïnes, segons dades de Territori i Sostenibilitat. Un departament que té pendent presentar els resultats d’un estudi sobre el transport per carretera per millorar l’oferta actual adaptant-la a la demanda real i a les necessitats de l’Alt Empordà.

Per cert, ja posats a afinar el transport públic a l’Alt Empordà, permeteu-me reclamar un rètol a l’estació de l’AVE Figueres Vilafant per aquelles persones que necessiten continuar amb taxi el seu viatge. Fins ara, és missió impossible trobar un telèfon per contractar el servei. Un dèficit fàcilment solucionable.