Un Papa emèrit

Quan el Papa Ratzinger (Benet XVI) va presentar la renúncia l’11 de febrer de 2013, feia quasi sis-cents anys que no s’havia viscut aquesta situació en l’Església catòlica. L’anterior havia sigut el papa Gregori XII el 1415. La notícia es va ressaltar com un fet històric, quasi revolucionari.

Des del 14 d’abril de 2005 que va ser elegit com a successor del papa Joan Pau II, fins al 28 de febrer de 2013 que va fer efectiva la seva renúncia, havia regit la Santa Seu quasi vuit anys. Tres grans encícliques (Deus caritas est, Spe salvi i Caritas in veritate) van mostrar la seva capacitat de reflexió sobre l’amor, l’esperança i la vida des de la perspectiva de la fe.

El document que va llegir el Papa, l’11 de febrer de 2013, deia: «Examinada la meva consciència davant Déu, he arribat a la certesa que les meves forces, degut a la meva avançada edat, ja no es corresponen amb un adequat exercici del ministeri petrí. Per aquesta raó, i molt conscient de la gravetat d’aquest acte, amb plena llibertat declaro que renuncio al ministeri de bisbe de Roma, successor de Sant Pere». El 28 de febrer va iniciar-se la seu vacant, i els preparatius per l’elecció d’un nou bisbe de Roma, i el 13 de març de 2013 va ser elegit el cardenal Jorge Mario Bergoglio, que va escollir el nom de Francesc.

El darrer dia de l’any passat moria a Roma el papa Benet XVI. Aquest dijous passat es va celebrar al Vaticà la missa de funeral. Arreu de les diòcesis de tot el món cristià s’han celebrat misses de funeral pel seu etern descans. A la Catedral de Girona, ha estat aquest passat dissabte.

Josep Ratzinger havia estat elegit pel papa Joan Pau II com a Prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe l’any 1981, donant per acabat el seu govern a la Diòcesi de Freising-Munic, a la seva Alemanya natal. Sembla que no va ser una gestió massa pastoral, atesa la seva formació eminentment teològica, i poc donat a la gestió d’un arquebisbat tan gran.

En els anys del Concili Vaticà II (1963-65) va ser assessor teològic del cardenal Joseph Frings, mentre va durar el Concili. Després va ser professor de Teologia Dogmàtica a diverses universitats alemanyes. Sempre va ser més un pensador que un home de govern.

Possiblement la seva revolucionària renúncia es degui, no sols a la seva edat, sinó també a diversos problemes que va heretar del papat anterior: el greu tema de la pederàstia, la situació econòmica i la problemàtica de la Banca vaticana, el que s’anomena Vatileaks (filtració a la premsa de documents confidencials), i que el seu propi secretari el va trair.

A Catalunya, es recordarà sobretot la seva presència a Barcelona el 7 de novembre de 2010 per la consagració de la Basílica de la Sagrada Família, obra iniciada per Gaudí, i que possiblement en un parell d’anys estiguin acabades la construcció de les torres de Maria i de Jesucrist. Va ser un moment on es va poder mostrar la bellesa d’una construcció coral que és punt de visita i admiració per a milions de persones cada any.

Aquests dies, si teniu ocasió, us recomano tornar a veure la pel·lícula Els dos papes (2019) de Fernando Meirelles, amb Jonathan Price i Anthony Hopkins. Explora la relació que van mantenir (suposadament) el papa Benet XVI i el seu successor, el papa Francesc, amb converses suculentes sobre el seu passat propi i les exigències que demana el món modern per tal que l’Església sigui un instrument de canvi i millora.

Mn. Enric Puig i Jofra escriu a Catalunya Religió: «Poc abans de les onze del matí del passat dissabte, les campanes de la basílica de Sant Pere, a Roma, repicaven per anunciar al món, el traspàs del papa emèrit. Anunciaven un esdeveniment, tocaven a morts, associat a una persona, Benet XVI. Ens recordaven, també que ens ha deixat un home savi amb la paraula i amb els silencis, un refinat teòleg, home de fe, esperança i caritat. S’ha dit que era més teòleg que Papa. Recordo els fulls ciclostilats que recollien el seu pensament teològic. Corrien per la facultat de teologia, quan jo n’era alumne, altament considerats i majoritàriament seguits». Avui, quan surti aquest article al Setmanari de l’Alt Empordà, jo seré a Cracòvia, visitant la ciutat on en va ser rector i arquebisbe Karol Jósef Wojtila (1962-1978), més conegut com a papa Joan Pau II, que va governar l’Església catòlica romana entre 1978 i 2005.

Pels que vam viure els anys del Concili Vaticà II des del Seminari, ara, amb el papa Francesc, donem solemnement gràcies a Déu per la seva paraula compromesa en favor de la pau i els seus gestos i canvis, molt més pròxims a una Església pobra i pels pobres.