Any nou, sí, però...

Ja tenim any nou, però molt em temo que, de foc nou, res. Els bons propòsits, les promeses, les declaracions i els objectius a principis d’any duren cada vegada menys. En un cas duren tan poc, que deixen de ser creïbles només sentir-los, en l’altre, ni tan sols s’enuncien o expliciten, ja que es fa el càlcul que ni tan sols arribaran a l’epidermis de la gent. El pitjor de tot, no és això, el pitjor és continuar fent declaracions, promeses electorals, acords de govern, programes i plans d’actuació (dins l’àmbit que sigui), que els autors intel·lectuals d’aquests saben perfectament que no es tiraran endavant...

Certament, no tots els polítics són iguals, ni tota la classe política és corrupta, però que la percepció de la població sigui la que és, o sigui que quasi el 90% de la ciutadania consideri la política i els polítics com un dels primers problemes que té avui la societat espanyola (i catalana), i no la solució, és molt greu, segurament injust pels qui fan les coses el millor possible, però ben real. Ara bé, com he dit sovint, no tota la responsabilitat és dels polítics (i polítiques, ja que cada vegada hi ha més dones), sinó també de tota la societat civil, dels qui deleguem el vot i ens oblidem durant quatre anys, dels qui menystenim la participació ciutadana i ignorem els (pocs) canals de processos participatius polítics (consultes populars, ILP, consells consultius, assemblees ciutadanes, fòrums socials, etc.) no diguem ja referèndums (i no únicament en clau nacional o identitària), ja que hi ha molta vida fora de «monarquia o república», «independència sí o no», etc.

És evident que són els mateixos polítics els que ja els va bé limitar la participació ciutadana als «pressupostos participatius» i a les enquestes o bústies de suggeriments via web i, per tant, en línia (administració oberta, govern obert, etc.), però dit això, la indiferència que hi ha actualment sobre els afers públics és molt preocupant, per més desafecció política que hi hagi.

De fet, semblaria que com més anem, més creix la distància entre administradors i administrats, més rebuig a tot el que tingui a veure amb política i més caldo de cultiu com a reacció, a moviments populistes i cantonalistes, no necessàriament d’extrema dreta, però que són corrosius per al sistema democràtic i la cohesió social.

És per aquesta raó, també, que de cara a les pròximes eleccions municipals s’estenen com una taca d’oli les coalicions d’independents i candidatures municipalistes, al marge dels partits tradicionals o històrics. Benvinguts siguin si és per fer foc nou, si no, estem davant de nous populismes.