Imaginació!!

La imaginació es la facultat de la ment humana per crear imatges mentals, per pensar en realitats noves i també per a inventar noves versions del mon. Així doncs, no tindrem un futur millor si no som capaços d’imaginar-nos-el.

SI sempre, en aquest mon, hi ha hagut persones imaginatives capaces de veure més enllà. Totes aquelles que han inventat alguna cosa que ens ha millorat la manera de viure s’han arriscat per un camí desconegut en el que només les movia la intuïció i la imaginació. I totes aquelles que han escrit, dibuixat, filmat... moments del futur que en el seu temps eren inimaginables, van predir el que vindria, per visionàries o pel fet de facilitar idees noves a les generacions futures. Sigui com sigui, un dels motors que ha fet avançar el mon ha estat la imaginació, via inventiva o fantasia. En la revolució estudiantil del maig 68 parisí –que per desgràcia no va anar gaire més enllà- els estudiants reclamaven «la imaginació al poder». Però lluny n’està la imaginació de formar part de les elits poderoses que semblen més aviat encallades en un «modus vivendi» més vell que l’anar a peu: viure bé a costa de tot, dels altres i del medi.

No obstant s’ha de reconèixer que ens trobem a les portes d’un canvi, i no només d’un canvi climàtic, si no d’un profund canvi sistèmic. El model capitalista està tocant fons fruit de la seva pròpia avarícia, i sabem que el model comunista ha estat, en els exemples que hem conegut, regit també pels principis bàsics del capitalisme. Llavors ens falta imaginació –i molta!- per veure i crear un nou sistema de convivència on la cooperació sigui el centre de totes les activitats socials: l’econòmica, la política, la religiosa, la científica, la sanitària, l’educativa i, sobretot, la de respecte i col·laboració amb el medi que ens acull i ens sustenta.

D’aquí a cinc dies encetarem un nou any. Un nou any que ens auguren difícil per la pujada gradual de les temperatures que pot afectar la producció d’aliments i la disponibilitat d’aigua potable. També per la problemàtica de la dificultat de produir l’energia necessària per a totes els nostres requeriments, cosa que pot repercutir en tots els enginys que ens ajuden al dia a dia i, de retruc, pot afectar les telecomunicacions a les que estem tan habituats i de les que depenem en gran manera. Som capaços d’imaginar-nos una nova manera de viure? Ni millor ni pitjor, senzillament diferent? Podem encetat un any nou que sigui ple d’imaginació?