Balanç d’un any difícil

En aquest darrer número del Setmanari de l’Alt Empordà, l’últim de 2022, ben segur que hi haurà balanços d’esport, de política, de... Acabem de viure un Nadal i un Sant Esteve possiblement en família, però alguns, al·lèrgics a tot el que comporta aquestes festes, s’ho han passat malament.

Però, més enllà de les nostres proximitats, penso en Ucraïna i en la seva gent: enmig de les bombes i la destrucció de les cases i de les centrals elèctriques, us faig avinent que passades les festes, a primers de gener, alguns voluntaris de Amb les teves mans portem a Cracòvia (i ells ho faran arribar a Ternopil) quatre generadors, una vintena de cadires de rodes, uns dipòsits inflables per aigua, un congelador i una nevera mèdiques, i altres materials necessaris en el cru hivern de la zona de l’Est d’Europa.

Aquest any 2022 ja hi vaig anar el mes de maig passat (del 9 al 13) en un vol fins a Cracòvia, per entrar a Lviv a lliurar material sanitari i menjar per a una ciutat que ha duplicat aquests mesos els seus habitants amb els desplaçats interns.

Entrar a un país en guerra, tot i estar lluny del front, em va impressionar molt. Per les carreteres, sols hi circulen ambulàncies, cotxes amb ajuda humanitària o camions amb tancs; els accessos a les ciutats controlats per forces especials i amb sacs terrers i altres obstacles per fer disminuir la velocitat i possibilitar els controls.

I penso en Gàmbia, on vaig estar l’octubre passat, amb les gestions fetes per obrir nous projectes de cooperació, i amb els convenis signats amb dues associacions del país per potenciar les activitats i enfortir-les amb actuacions conjuntes. Uns convenis que ja han donat resultats: uns llits i matalassos a l’orfenat de Jirong, uns projectes al Centre d’Atenció Primària d’Illiasa (Badibbou), i roba per equipar els llits nous de l’orfenat, aquest darrer fruit de l’aportació de la Fira de la Joguina solidària de Palamós.

«Els corrents migratoris són una realitat cada vegada més evident i extensa»

També penso en el Marroc, on vaig anar del 29 de maig al 3 de juny, per visitar uns projectes socials amb infants i joves tutelats i uns pisos d’acollida per a dones subsaharianes. També amb ells (APISF, Associació per la Protecció de la Infància i el Sosteniment de la Família) i amb la Fundació Sevilla Acoge, hem fet un conveni de cooperació a tres bandes.

Els corrents migratoris són una realitat cada vegada més evident i extensa. Marxar de casa sols es fa per motius molt greus, com la fam, la guerra o la sequera. I, lamentablement, són milers i milers els qui deixen casa seva per afrontar el desert o el Mediterrani, cercant un món millor on viure.

A principis de gener vaig signar, com a administrador de la Fundació Hospital Sant Carles de Begur, els contractes de lloguer de quatre pisos de l’Hospital per a diverses famílies amb pocs recursos.

El primer d’abril, mentre els musulmans iniciaven el Ramadà, moria, a l’Hospital Trueta de Girona, el nostre bisbe Francesc Pardo, després d’una llarga malaltia, acomplint quasi tretze anys de servei pastoral a la nostra diòcesi. La Setmana Santa (del 10 al 17 d’abril), amb tot, aquest any es pot celebrar amb totes les cerimònies: la missa Crismal presidida pel Bisbe Joan Planellas de Tarragona; el Diumenge de Rams, amb palmes i brots de llorer, el Divendres Sant amb el Via Crucis, i la Pasqua de Resurrecció amb tota la llum de la Vida nova.

He viscut un estiu amb molts concerts i de qualitat, a Torroella de Montgrí, a Pals i Begur, que han omplert molts vespres del meu estiu, d’un estiu ple de turistes i estiuejants, després de dos anys amb restriccions.

Un any 2022 que per a mi va començar fent testament a favor dels nebots, i que, al setembre, en complir els meus setanta-cinc anys de naixement, vaig escriure el meu testament espiritual, punt final de quasi cinquanta anys de servei pastoral, desitjós de la jubilació.

A escala parroquial he celebrat una vintena de baptismes, he autoritzat setze casaments i he acompanyat trenta-quatre famílies amb motiu de la defunció d’un seu familiar. El 16 de desembre es va fer a Pals un acte testimonial donant homenatge de memòria històrica a un bon grup de persones que van patir la repressió del franquisme, amb la presentació a Ca la Pruna del llibre de Pilar Francès Pals: guerra civil, franquisme i repressió (1936-1947). Una sala plena del tot per escoltar un testimoni de memòria històrica local.

I el desembre acaba el Mundial de Futbol amb un triomf agònic de la selecció argentina sobre la selecció francesa, i amb un Lionel Messi que ha recollit tots els premis individuals i col·lectius, i deixant ben clar que els anys que l’hem pogut fruir al Camp Nou, han estat els anys que els culers hem vist més i millor futbol.