Nassos

La flaire és el sentit més intents dels cinc, tot i que potser no sigui el més important. Deixant a part les pudors, ens aporta uns plaers indescriptibles, com les olors de les menges, les herbes, els perfums, la terra mullada i, malgrat no tenir-lo tan desenvolupat com els gossos, també ens apropa les olors que ens varen marcar la infantesa i que ens transporten a temps que creiem millors.

Com es pateix quan estem refredats, tenim sinusitis, desviacions als septes nasals o vegetacions, com ens afecta a l’hora de dormir, el ritme cardíac o la capacitat respiratòria, àdhuc de l’ajuda que ens proporciona per assolir els gustos.

I per a tot això, el nas és una part necessària i imprescindible, també per dur les ulleres o per substituir, subtilment, els atributs masculins, com quan diguem, finament, allò «d’estar fins als nassos», «tenir els nassos plens» o «quins nassos», sempre en plural, com si en tinguéssim més d’un.

Igual que «l’Home dels Nassos», aquell que diem a la mainada que té «tants nassos com dies té l’any» i que sortirà al carrer aquest dissabte vinent.

No sé vosaltres, però, de petit, no en vaig fer gaire cas, potser perquè aviat vaig descobrir el doble sentit de la frase i que no es referiria als dies que havien passat, sinó als que quedaven per acabar l’any.

De totes maneres, és una bonica tradició, ben pensada i que s’ha mantingut, des de dates que no es coneixen, en terres de parla catalana i curiosament també a La Rioja.

Simbolitza l’any, com les fulles del calendari que passàvem cada dia –abans que tots anéssim amb mòbils i rellotges intel·ligents– i que en esgotar-se i caure l’última, ens servia per fer resum i reflexió del que havíem viscut.

Un canvi de cicle, un període passat, millor o pitjor, que no tornarà i un projecte nou, una il·lusió o una esperança, que s’encetarà just al vespre, quan brindem amb les copes, endrapem els dotze grams de raïms i l’Home dels Nassos torni al bosc, amb la cara plena de narius, esperant tornar a la ciutat quan només n’hi quedi un, ni que sigui enorme.

Esperem que el món tingui un any nou millor que el vell, fet que no té molt de mèrit, però que, en vistes de les perspectives, tampoc serà feina fàcil, per la qual cosa, segur que ens caldrà «posar-hi molts nassos».