Tomàquets, puré de patates i pastissos són algunes de les municions amb les quals els activistes anticanvi climàtic ataquen quadres als museus. Els ecologistes no reposen. I en certa manera va bé que no reposin, perquè el desastre climàtic és un tema seriós i important com el que més i perquè històricament sempre ha calgut una avantguarda que abanderés les causes justes, inicialment minoritàries, per acabar fent-les globals.

Però em passa que no sé veure el fil argumental entre queixar-se pel canvi climàtic i protestar-ne fent malbé obres d’art. Em pregunto per què no arruixen avions, cotxes de grans empresaris o edificis de grans petrolieres, fets que no aprovo, però als que pel cap baix hi sabria veure una causa-efecte. A menys que les esmentades i lamentables reivindicacions es tractin de pròpies performances, amb la qual cosa hauríem d’acceptar que els atacs a obres d’art passarien conceptualment a ser també art i a la vegada justificables des del punt de vista artístic, i embolica que fa fort.

No tots els museus tenen les seves obres protegides en vitrines com la Gioconda de Da Vinci o els Gira-sols de Van Gogh. La majoria de quadres, retaules i obres d’art en general, el màxim del que disposen és d’una corda delimitadora perquè la gent no s’hi atansi massa. A vegades ni això. Hi ha museus que compten amb vigilants les 24 hores del dia a part dels auxiliars de sala, que són aquelles persones de vegades mig endormiscades que en teoria vetllen perquè tot vagi bé. Malgrat això, que algú em digui com es pot preveure un atac a un quadre amb un pot de quètxup o de Nocilla.

Els humans som tan idiotes que ara aconseguirem que hi hagi controls físics exhaustius, registres i escorcolls a les portes dels museus. Com si no n’hi hagués prou amb la dictadura que han imposat els aeroports aconseguint que et sentis un delinqüent pel sol fet d’agafar un avió. Un cop més intentarem posar portes al camp, perquè ja se sap que més enllà de la conveniència o aprovació de les dites mesures de control i seguretat, la imbecil·litat bípeda sempre guanya i aconseguirà fer vandalisme si s’ho proposa.

Convertir els temples de l’art en llocs extremadament vigilats és un oxímoron. Cal preservar la llibertat creativa dels autors i la llibertat contemplativa dels espectadors. I els activistes al carrer o al tiktok.