COP 27

Cada any sentim parlar de la COP, i ens sonen, la COP3 de Kyoto (1997) i la COP21 de París (2015) perquè s’hi van prendre acords interessants, encara que sense complir a hores d’ara. Però, què és, exactament una COP? Doncs fem una mica d’història. COP vol dir, la Conferència de les Parts, i és la cimera anual que realitza la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) on es reuneixen els països que formen les Parts més la UE, i són la continuació de «la Cimera de la Terra» celebrada a Rio el juny del 1992 on van participar 178 països. Aquesta cimera va succeir, 20 anys després, la conferència sobre el Medi Humà celebrada a Suècia el 1972. De la del 1992 en va sortir «La declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament» i va deixar clar el concepte de «desenvolupament sostenible», ja que va identificar tres processos biofísics d’alt risc: la desertificació, la pèrdua de diversitat i el canvi climàtic. El primer principi deia: «Els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura». Tres anys després de Rio, se celebrà la primera COP a Berlín.

Ara té lloc la 27a, i es fa a la ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh que, amb uns 75.000 habitants, és un oasi artificial en ple desert de la península del Sinaí, al mar Roig. Està rodejada per un mur que dona accés a la ciutat, un ressort paradisíac amb centenars de piscines, camps de golf i edificis construïts per a l’ocasió... Una contradicció? És possible, com ho és que els que han de 'vetllar' pel clima hi hagin arribat en 400 jets privats.

La cimera se celebra del 8 al 18. I ja s’han dit frases per a la història. Al Gore (exvicepresident dels EUA): «L’escalfament global actual és com si detonéssim 600.000 bombes atòmiques com la d’Hiroshima sobre la terra». Mia Mottley, (primera ministra de Barbados): «Un canvi antropogènic podria traduir-se en l’esfereïdora xifra de mil milions de persones refugiades en tot el món a mitjans de segle». Gustavo Petro, (president de Colòmbia): «És l’hora de la humanitat i no la dels mercats». Volodímir Zelensky (president d’Ucraïna): «La comunitat internacional necessita pau per a tenir accions efectives en front al canvi climàtic». Antonio Guterres, secretari general de l’ONU: «La humanitat ha d’elegir: o cooperar o morir»... Què elegirem, tots plegats?