Tramuntanades

COP 27

«Ara té lloc la 27a, i es fa a la ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh que, amb uns 75.000 habitants, és un oasi artificial en ple desert de la península del Sinaí, al mar Roig»

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Cada any sentim parlar de la COP, i ens sonen, la COP3 de Kyoto (1997) i la COP21 de París (2015) perquè s’hi van prendre acords interessants, encara que sense complir a hores d’ara. Però, què és, exactament una COP? Doncs fem una mica d’història. COP vol dir, la Conferència de les Parts, i és la cimera anual que realitza la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) on es reuneixen els països que formen les Parts més la UE, i són la continuació de «la Cimera de la Terra» celebrada a Rio el juny del 1992 on van participar 178 països. Aquesta cimera va succeir, 20 anys després, la conferència sobre el Medi Humà celebrada a Suècia el 1972. De la del 1992 en va sortir «La declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament» i va deixar clar el concepte de «desenvolupament sostenible», ja que va identificar tres processos biofísics d’alt risc: la desertificació, la pèrdua de diversitat i el canvi climàtic. El primer principi deia: «Els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura». Tres anys després de Rio, se celebrà la primera COP a Berlín.

Ara té lloc la 27a, i es fa a la ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh que, amb uns 75.000 habitants, és un oasi artificial en ple desert de la península del Sinaí, al mar Roig. Està rodejada per un mur que dona accés a la ciutat, un ressort paradisíac amb centenars de piscines, camps de golf i edificis construïts per a l’ocasió... Una contradicció? És possible, com ho és que els que han de 'vetllar' pel clima hi hagin arribat en 400 jets privats.

La cimera se celebra del 8 al 18. I ja s’han dit frases per a la història. Al Gore (exvicepresident dels EUA): «L’escalfament global actual és com si detonéssim 600.000 bombes atòmiques com la d’Hiroshima sobre la terra». Mia Mottley, (primera ministra de Barbados): «Un canvi antropogènic podria traduir-se en l’esfereïdora xifra de mil milions de persones refugiades en tot el món a mitjans de segle». Gustavo Petro, (president de Colòmbia): «És l’hora de la humanitat i no la dels mercats». Volodímir Zelensky (president d’Ucraïna): «La comunitat internacional necessita pau per a tenir accions efectives en front al canvi climàtic». Antonio Guterres, secretari general de l’ONU: «La humanitat ha d’elegir: o cooperar o morir»... Què elegirem, tots plegats?