Dijous al matí ens llevàvem amb la notícia a les xarxes socials que la Fundació Salut Empordà (l’Hospital de Figueres, per entendre’ns) havia arribat a un acord amb la Universitat de Girona per portar una unitat docent d’infermeria i fisioteràpia a la ciutat. Després de fregar-me els ulls unes quantes vegades, unes per la son i les altres per no acabar de saber en què consistia aquella notícia, vaig tenir la sensació que alguna cosa havia canviat. Em vaig posar a pensar. Això vol dir que Figueres tindrà estudis universitaris? Allò que tants i tants anys hem sentit que li faltava a la ciutat sembla que finalment començarà a tirar endavant? Significa que vindran més joves? Potser al principi pujaran i baixaran (segons diuen les notícies de moment seran només els últims cursos), però alguna infermera o infermer potser es quedarà per aquí, o potser també els professors, semblen bons propòsits.
De cop, però, també em va passar la idea, fugaç, que si jo pensava tot això respecte a les bondats de la notícia, també hi hauria qui se’n voldria aprofitar, i em fa por. No perquè em preocupi qui se n’acabi penjant la medalla, sinó perquè no ens podem permetre batalletes de «jo vaig ser el primer a dir-ho» i «això no m’agrada perquè ho has proposat tu». Tenim l’oportunitat de començar un camí que pot representar un impuls per a la ciutat i la comarca en molts àmbits. Però és només un moment inicial i necessitarà molta implicació, cohesió entre els partits i els governs i mimar-ho entre uns i altres, per a estar al nivell que es mereix la ciutadania. Cal arremangar-se conjuntament i que ningú se’n vulgui apoderar ni fer més bandera que l’altre. En tant que això pertany a la Universitat, cal estar a l’altura. Hi ha prou teixit social i econòmic a la comarca perquè aquesta opció que ha obert la FSE tingui la rebuda que es mereix.
Hem d’aprofitar aquesta ocasió per abastir la ciutat de més espais i recursos per als joves, i també per ampliar les oportunitats de formació i carrera de molts estudiants que ja estan cursant els cicles sanitaris que es fan actualment a la ciutat. Pot ser un impuls per reduir l’indicador de fracàs escolar al qual ens trobem en aquests moments, que és elevadíssim. Diuen els estudis que un 1 de cada 4 alumnes figuerencs deixa els estudis després de l’ESO, això sense tenir en compte l’abandonament que també hi ha a la ciutat durant l’etapa d’escolarització obligatòria. La ciutat no s’ho pot permetre.
És obvi que la notícia no diu que això significarà que la ciutat tingui una universitat, però sí que és una porta que obre nous horitzons. Hem de ser conscients que és una realitat que ha partit d’una necessitat que tenia l’hospital, la manca de personal d’infermeria. Però aquest fet no sé fins a quin punt pot fer de pont i fer créixer aquesta relació de Figueres amb la UdG. S’hi ha de treballar i hem de valorar fins a quin punt ha de ser una prioritat per la ciutat. No podem oblidar-la ni deixar-la en un calaix. La ciutat, a escala educativa i de formació té molts fronts oberts, i cal que no es deixi ningú pel camí. Cal treballar amb tota la comunitat educativa, escoltant, compartint i consensuant el millor per Figueres, però això també ha d’incloure donar resposta a aquelles persones que vulguin cursar estudis superiors i universitaris.
