La síndica de greuges de Catalunya ha reclamat a les administracions catalanes que la cita prèvia deixi de ser un requisit sine qua non per accedir a les oficines d’atenció ciutadana de Catalunya. Més concretament ha demanat «l’habilitació de mecanismes d’acompanyament i suport per no deixar al marge les persones amb dificultats per accedir a la tecnologia». La síndica argumenta a més que la normativa no obliga les persones físiques a relacionar-se amb l’administració per via electrònica i per això ha de garantir la seva atenció presencial. Demana també que la via electrònica no sigui l’únic canal per obtenir cita prèvia i que se n’habilitin d’altres presencials o telefònics.
I un es pregunta, com de malament deu estar la cosa perquè aquesta senyora amb una dilatada trajectòria professional, doctora en dret i suposo que funcionària de carrera, s’atreveixi a bufar-li l’orella a les administracions que ens manen i que es pensen que els seus nyaps són coses naturals i ben fetes.
Cal que consti en acta que les queixes sobre la inutilitat de les tecnologies aplicades a les administracions no provenen només dels sectors més desafavorits, persones que no tenen internet, la vellesa... hi ha una gran massa de població entre la qual em compto a la qual accedir telemàticament a l'administració se li fa un suplici malgrat estar avesats a treballar amb les noves tecnologies. Com deia aquell, tanta gent a la vegada no pot estar equivocada.
Complicats itineraris, programes informàtics que es pengen, contestadors automàtics que responen el que volen, cercles viciosos per acabar expulsats dels processos, requisits incomprensibles... aquests són fets als quals els usuaris ens hem d’enfrontar quan pretenem quelcom de l’administració. Què és aquesta presa de pèl? Que no hi ha ningú que navegui per les webs que l’administració imposa i com a mínim supervisi si aquelles són útils per a la ciutadania?
No és que els trobi a faltar, però servidor preferia aguantar els morros i el «vuelva usted mañana» del tradicional funcionari rondinaire del taulell que almenys ens donava oportunitat de mostrar també la nostra pitjor versió.
Senyors i senyores que manen a les administracions, prenguin nota ara que ja fa temps que la societat és un clam: no es pot perdre de vista l’atenció al ciutadà. Si el servei és ineficient, fet que ve sent preocupadament palesat des de la pandèmia, la utilitat de la funció pública decau, i aquest és el pitjor pecat que se’ls pot retreure.
