Unides Podem ha registrat una esmena a la llei del PSOE contra el proxenetisme per eliminar les mesures que preveuen multes i penes als puters. El document indica que més que la «criminalització i sanció del client», l’aposta ha d’estar en «mesures educatives».

D’entrada, crec que cal matisar que més que la nul·la criminalització del puter ens ha de preocupar com la indústria criminal de la prostitució estigmatitza les dones explotades. Són elles les sotmeses, no ells, que són els qui compren per voluntat. Però m’inquieta bastant la segona reflexió. I no és pel convenciment compartit que l’educació és l’única solució a llarg termini. No és el descobriment de l’any, ho diu el feminisme des de fa segles, i si haguéssim educat ja tindríem solucionada una bona part de les violències masclistes.

Però mentre els efectes d’aquesta educació arriben a ser realitat, avui hi ha milers de dones en prostíbuls i cases privades penetrades i sotmeses perquè els puters tenen via lliure per comprar-les. Si utilitzem la mateixa idea en altres escenaris, llavors es plantegen preguntes molt inquietants. Per no criminalitzar els violadors, traiem les penes? Eliminem la pena a maltractadors perquè l’educació és millor alternativa? O, si traslladem això a altres àmbits... Suprimim les multes de trànsit per confiar en el fet que l’educació viària ho resoldrà tot? I què fem amb les multes per fumar? Per què altres conductes reprotxables tenen multes i penes, però quan s’arriba al cos de les dones tot està permès?

Encara que parlem de llei de llibertat sexual, el que està clar és que és contradictori recórrer a l’educació quan la prostitució és l’escola de desigualtat més gran perquè no hi ha llibertat. Tret que s’utilitzi com a excusa per a altres interessos davant els drets humans de les prostituïdes, que també els tenen. Potser quan recordem que Espanya és el primer consumidor de prostitució a Europa i el tercer al món podem pensar que aquí hi ha part de la resposta.