Quan diem aquesta expressió «món rural»... Què volem dir? A què ens referim? La Fundació Món Rural defineix així la tasca que s’ha imposat: «Aportar elements per a reconèixer el valor estratègic que l’entorn rural té per al desenvolupament del país». I d’entre altres possibles temes a desenvolupar, destaca els següents: l’alimentació i el sector primari; l’art, el patrimoni i la cultura rurals; les persones i l’activitat econòmica, i la innovació i el desenvolupament.
He estat un parell de dies a unes jornades del Pacte Rural Europeu, a Brussel·les. I la veritat és que entre alguns participants rurals (i remarco rural perquè hi havia molta administració) es detectava cert desencís. Malgrat aquest Rural Pact va ser creat per la Comissió Europea el desembre del 2021, es comentava que ja fa molts anys que sobre la taula hi ha el problema de les zones rurals, i destacaven també que, en unes jornades com aquestes, que la llengua oficial de treball fos l’anglès era un greuge, perquè en el món rural d’arreu dels països europeus aquesta llengua no és ni habitual ni fàcil. Només es va facilitar la traducció simultània en els plenaris on van parlar els polítics d’alt nivell, però no en les sessions de treball on tothom va fer el que va poder, a costa, evidentment, de la qualitat del sentit de l’exposició. En un dels plenaris, un agricultor grec va plantejar que sentia que la majoria de gent que parlava ho feia des de la visió urbana i de despatx i que desconeixien realment què és la feina al camp. I es va endur la més llarga i sentida ovació dels participants.
El 83% del territori europeu és rural i hi viuen 137 milions de persones de 751 milions del total, o sigui, només un 18 %. A Catalunya només un 26 % és territori agrícola, però potser hem d’incloure a lo rural tota la nostra i immensa zona boscosa (62%). Després tenim un 3 % sense vegetació i un 7% que és urbà i infraestructura. En aquest marc territorial, la distribució ocupacional és la següent: un 15 % treballa a la indústria, 6% a la construcció, 78% en serveis i l’1% a l’agricultura... i aquest 1% alimenta la resta en una aportació d’entre el 40 i el 45% de producte alimentari, mentre que el que falta pel total ho importem quan, segons estudis seriosos, en podríem ser autònoms si canviéssim alguns hàbits tant en la producció com en el consum. Podem viure sense moltes coses, però no sense menjar. El món rural és el nostre futur, el de tots!
