Ni el vent ni la pluja han aconseguit aigualir el retorn de les falles a les seves dates tradicionals. Després de l’anul·lació de 2020 i del trasllat al setembre de l’any passat a causa de la pandèmia, aquesta festa ha tornat a omplir carrers i places de la capital del Túria. I dissabte, dia de Sant Josep, els seus monuments es varen tornar a fondre enmig del foc com a símbol purificador i anunciant l’arribada de la primavera.

El feliç esdeveniment m’hauria passat desapercebut de no ser perquè amics, coneguts i saludats em varen omplir el telèfon de fotografies amb dues cares conegudes. Així vaig tenir l’oportunitat de viure, a més de quatre-cents quilòmetres de distància, la plantà de la falla del Mercat Central dedicada Salvador Dalí i Gala. Rellotges tous, elefants amb potes de girafa i una dona travessada pels calaixos del subconscient, entre altres ninots, envoltaven el matrimoni erigit per l’artista José Luis Pascual Nebot. Diria que ha estat com una reconciliació de Dalí amb el món faller. El figuerenc és l’autor d’una de les falles més polèmiques de la història tot i que avui s’afanyen a destacar-la com el primer exemple de falla experimental. Vint-anys abans d’inaugurar el seu Teatre - Museu, el 1954 Dalí va rebre l’encàrrec de dissenyar la representant de la comissió del Foc, just a l’actual plaça de l’Ajuntament valencià. Aquell Cursa de braus surrealista va fer suar de valent l’escultor Octavio Vicent i va despertar nombroses crítiques perquè «desvirtuava» la tradició i s’allunyava de l’esperit crític d’aquestes obres efímeres. Quasi setanta anys més tard, la falla de Dalí continua essent de les més recordades i va obrir les portes a més col·laboracions amb altres artistes.

Què voleu que us digui, una vegada més he tingut nous motius per sentir orgull figuerenc, un estat d’ànim que alguns s’entossudeixen a destruir, però que és necessari recuperar –tant sí com no– per al necessari rellançament de la ciutat.