La meva família va anar a viure al carrer Col·legi a començaments del segle passat, en una casa al costat de la desapareguda capella de Sant Antoni de Pàdua, on vàrem néixer la meva àvia, la meva mare i jo. Recordo com l’àvia explicava fets dels anys de la guerra, de les penúries, dels actes incontrolats dels comitès revolucionaris, de l’entrada a la ciutat de les tropes nacionals, i com després la gent va tornar a aixecar les persianes i retornar a la feina per aixecar de nou Figueres. De les històries no recordo que expliqués que les noves autoritats vinguessin a canviar les voreres del carrer per ser «rojas», però, per si la memòria em fallava, vaig buscar si hi havia cap «Plan Nacional de cambio de aceras rojas por nacionales» d’aquella època, i tampoc vaig trobar res en l’àmbit nacional.

Per què dic tot això? Doncs perquè en aquest Setmanari, la nostra alcaldessa, per poder justificar la desaparició de totes les places d’aparcament dels carrers Col·legi i Sant Llàtzer, diu que aquelles voreres són franquistes. Primer vaig pensar que era el periòdic de la setmana anterior, on hi havia la diada dels Sants Innocents, però resulta que no, la notícia era verídica i les declaracions dignes d’un acudit. A un parell de veïns del carrer Col·legi els vaig demanar que apropessin l’orella a terra a veure si sentien «el Cara al Sol», i després de fer-se un fart de riure van dir que no, primer per no fer el ridícul, i segon, que amb la brutícia que tenim pels carrers encara agafarien algun virus.

Per cert, la reunió informativa que es va portar a terme amb els veïns hauria de ser per a tota la ciutadania de Figueres, perquè pagarem amb els nostres impostos (aquest any més incrementats) la reforma dels dos carrers esmentats.

És ben cert que el pitjor govern municipal que ha tingut Figueres ens té acostumats a accions esperpèntiques, com ho ha estat convertir la digna Sala de Plens del nostre Ajuntament amb una sala d’hospital. El color és vida, i amb un cartell propagandístic digne d’una seu de Podemos, substitueixen un quadre de Josep Ministral (pintor que conec personalment), artista amb personalitat amable, que estima la ciutat i és reconegut arreu amb una infinitat de premis i reconeixements públics per la seva obra artística, no mereix el menyspreu de treure el seu quadre, substituint-lo per un pamflet.

Això sol ja és terrible, però fer servir la figura de Franco per no rebre les crítiques de veïns i comerciants és el súmmum dels despropòsits.