La major part dels visitants que contemplen la platja de Roses des del passeig Marítim, amb prou feines intueix la complexitat d’aquesta vila: història, art i tradició impregnen la badia empordanesa i el seu accidentat paisatge muntanyós.

Per descobrir els vestigis de l’antic poblat de Rhode, cal franquejar l’emblemàtica porta del Mar i endinsar-se a la Ciutadella.

Actualment, les avionetes i les gavines sobrevolen l’esplanada on el 776 aC, arran del mar, es trobava un dels assentaments grecs més importants de la península.

Els colons grecs i posteriorment romans varen trobar, a la costa de Roses, un port natural que facilitava la comunicació a través de la Mediterrània.

La fortalesa també conserva les ruïnes d’una vila medieval que a partir del segle XVII va començar a créixer més enllà dels murs. A l’entrada de la Ciutadella trobem dues sales adjuntes, la primera transformada en museu i la segona, en una exposició d’art modern que sorprèn al visitant i on podem veure obres de joves creadors empordanesos com Juanjo Viñuela, Patricia Soler, Oscar Gartín o Roxitao.

Amb ànim intrèpid ens aventurem al centre del municipi i enfilem el cèntric carrer del Castell de la Trinitat.Ens detindrem davant de la plaça de la Pau, un antic refugi antiaeri de la Guerra Civil, avui reconvertit en homenatge pacifista.

Continuem el recorregut fent-nos lloc entre els turistes que deambulen amunt i avall del carrer Sant Sebastià, aviat quedem corpresos davant els comerços i les terrasses. És el moment adequat per fer una parada obligada a l’església de Santa Maria, una parròquia d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol.

Deixem enrere el centre urbà i reprenem el passeig Marítim. Vora la platja, la reproducció d’una àncora romana ens recorda el passat mariner de la vila, mentre ens aproximem lentament a la Punta de la Poncella on s’alça el castell de la Trinitat, una fortificació construïda al segle XVI que atrau els amants de la fotografia.

L’esplèndida imatge de la badia retallada pel mar sorprèn rossincs i visitants que no poden resistir la temptació d’immortalitzar el moment. Al castell de la Trinitat, podran gaudir d’aquest espectacle i contemplar una col·lecció de fotografies dels anys trenta que mostren un poble irreconeixible. Els seus propietaris són famílies rosinques que han volgut mostrar una vila de carrers empedrats, pescadors de xarxa i banyistes privilegiats. 

Abans d’abandonar Roses, cal fer l’esforç d’aproximar-se fins a la Creu d’en Cobertella, un dolmen funerari de l’època megalítica, considerat el més gran de Catalunya.

La plaça de la Pau, un antic refugi antiaeri de la Guerra Civil, avui reconvertit en homenatge pacifista

FORTALESA MILITAR. El castell de la Trinitat. Aquesta fortificació en forma d’estrella de cinc puntes, construïda el segle XVI, sorprèn a tothom.

TERRA MEGALÍTICA. El dolmen de la Creu d’en Cobertella, monument funerari declarat patrimoni d’interès històric i artístic de cabdal importància.

Roses ofereix l’encant d’un entorn natural de gran bellesa i un ric patrimoni cultural.