Pau Cusí presenta el seu primer llibre al Teatre de Roses

El periodista rosinc acaba de publicar el seu debut literari, el recull de sis històries, violentes i absurdes, «La garota entre les dents»

Pau Cusí, mostrant el llibre, des de l’espigó de Roses, escenari d’una de les seves històries.

Pau Cusí, mostrant el llibre, des de l’espigó de Roses, escenari d’una de les seves històries. / Jaume Cusí

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

No és molt habitual, per no dir que és quasi una raresa, que un escriptor jove i novell tingui la sort de publicar, per primer cop, en un segell consolidat. Habitualment, les editorials no accepten assumir el risc amb autors desconeguts. Amb aquesta vocació, però, va néixer la col·lecció Brunzits de Columna, sota la direcció de Juliana Canet: donar veu i espai a joves «que fa molts anys que sonen de fons com un brunzit persistent». Aquí és on entra el periodista rosinc Pau Cusí Marès (1995) qui s’estrena en el camp de les lletres amb La garota entre les dents, un recull de sis històries, retrats de morts violentes i absurdes, que presenta, junt amb Paula Pairó, aquest divendres 23 de febrer, a les set de la tarda, al Teatre Municipal de Roses.

En una entrevista publicada fa unes setmanes en aquest setmanari, Pau Cusí revelava «que hi ha històries en aquest llibre que tenia al cap des de feia potser cinc anys». De fet, durant la pandèmia Cusí ja va compartir per les xarxes la seva mirada mordaç i irònica de l’existència quotidiana, però no va anar més enllà fins que li van proposar, des de l’editorial, donar-li forma de llibre. Així han nascut aquests relats en els quals Cusí ha trenat històries de violència, amor i turisme indecent, sota una pàtina de fina i sana ironia. És, assegurava l’autor, la cara B d’un món que coneix molt bé, «una hipèrbole que no vol anar més enllà».

Una cosa que comparteixen tots els relats són les morts incomprensibles. «La gent, quan parla de violència, imagina una baralla, però jo sempre he tingut al cap la violència que hi ha en les coses absurdes. El nostre cos és molt fràgil i et pots fer mal i matar-te en qualsevol moment i amb qualsevol tonteria», deia. Això és el que els passa a alguns dels personatges, que un dia van a la platja i ja no tornen.