En 1941, Peugeot es va convertir en la primera firma automobilística a comercialitzar un vehicle elèctric amb el llançament del Peugeot VLV, un mini-cabriolet de dues places i 80 km d'autonomia
Després de la seva reeixida presentació en el Saló de Ginebra, el Peugeot e-208 es llançarà comercialment com la versió zero emissions del nou turisme urbà de la Marca, en el qual es podrà optar, a més, per motors gasolina i dièsel convencionals.
El Peugeot e-208 comparteix l'estil esportiu i atlètic, la qualitat i la cura pels detalls de les versions amb motor tèrmic. Compta, com elles, amb les funcions d'ajuda a la conducció més avançades, gestionades des d'un lloc de conducció Peugeot i-Cockpit® amb un quadre d'instruments elevat 3D. Aporta a la gamma una alternativa zero emissions, amb una circulació silenciosa i una absència gairebé total de vibracions.
Un automòbil molt diferent del seu avantpassat més remot: el Peugeot VLV, nascut durant la Segona Guerra Mundial per intentar esquivar les restriccions de combustible imposades per les autoritats d'ocupació alemanyes. Presentat el maig de 1941, aquell model va ser la solució plantejada per Peugeot per assegurar la mobilitat de serveis com l'atenció sanitària o l'administració de Correus. Aquell mini-cabriolet comptava amb 4 bateries de 12 V, que desenvolupaven una potència de 3,3 CV i es podien recarregar en qualsevol endoll. El VLV tenia una autonomia d'entre 75 i 80 km i oferia una velocitat punta de 36 km / h, el que el convertien en un vehicle eminentment urbà. En total, es van fabricar 377 unitats d'aquell model, que lluïa un llamp al frontal, substituint el tradicional Lleó de la Marca. Les autoritats del règim de Vichy van prohibir la seva producció en 1942.
Després d'aquest primer acostament, va caldre esperar a la crisi del petroli dels anys 70 i 80 perquè Peugeot recuperés l'interès en la propulsió elèctrica. Aquest cop, va prendre com a base el Peugeot 104 per a crear un prototip amb el qual es van recórrer 30.000 km per any. Equipat amb bateries Alstom, el seu gran inconvenient era la presència de plom. Ja en 1982, es van realitzar amb èxit proves en 20 unitats del Peugeot 205. Els seus resultats van obrir el camí al desenvolupament d'una versió elèctrica del furgó Peugeot J5, de la qual es van lliurar 50 unitats a la petroliera ELF el 1989.
El 1995, la Marca va fer un salt ambiciós amb la comercialització d'una versió elèctrica del Peugeot 106, que la van convertir en líder mundial en aquesta tecnologia. Amb una velocitat màxima de 110 km/h i la possibilitat de carregar un 80% de la seva bateria en 2 hores (i el 100% en 6 hores) es convertia en una opció competitiva per a entorns urbans, malgrat els seus 80 km d'autonomia. Aquest model va ser un precursor del car sharing, amb la plataforma de vehicles compartits Autolib, a la ciutat francesa de la Rochelle.
Ja al segle XXI, el Peugeot iOn recorre a les bateries de ions de liti per portar més enllà les prestacions del vehicle elèctric, amb una autonomia de 150 km, una maniobrabilitat i una mida ideals per al trànsit urbà. Aquesta mateixa tecnologia es va traslladar als vehicles comercials en 2014 amb el Peugeot Partner Electric, fabricat a Vigo i amb característiques similars a les versions convencionals d'aquest model: 3,7 m3 de volum i 695 kg de càrrega útil. En 2017, es va llançar el Peugeot Partner Tepee, enfocat a un ús familiar i d'oci.
Fruit del desenvolupament de la nova plataforma multienergia CMP, el Peugeot e-208 culmina, de moment, la llarga i intensa relació de Peugeot amb la mobilitat elèctrica. Els seus 100 kW (136 CV) i els seus 260 Nm de parell poden gaudir-se amb 3 maneres de conducció diferents: Eco, que posa l'accent en l'autonomia; Normal, que ofereix un confort òptim, i Sport, que ofereix les màximes prestacions i sensacions. Pel que fa a l'autonomia, les seves bateries de ions de liti permeten recórrer fins a 340 km, segons el protocol WLTP vigent, o fins a 450 km, d'acord amb les normes NEDC.
