Els ja famosos "hipopòtams de la cocaïna", dits així per haver estat propietat del capo Pablo Escobar, podrien ser sacrificats, almenys una part d'ells, com a mesura per aturar la seva propagació per la selva en què es troben. Aquests animals s'han convertit en una espècie invasora que amenaça els ecosistemes colombians, perquè s'expandeixen molt ràpidament, segons va anunciar aquest dijous la ministra de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de Colòmbia.

El Govern colombià va confirmar que actualment viuen a la selva 169 hipopòtams, que s'han reproduït ràpidament a partir de la població original d'un mascle i tres femelles que el capo de la droga posseïa en la seva finca com a part de la seva col·lecció privada d'animals exòtics.

Després de la mort d'Escobar el 1993, les autoritats van traslladar a la majoria dels altres animals de la col·lecció, però no als hipopòtams, perquè eren massa difícils de transportar.

Podria haver-hi 1.000 hipopòtams el 2035

Com que no tenen depredadors naturals, la creixent població d'aquests animals planteja un repte mediambiental. Si no es prenen "mesures enèrgiques" per a controlar-los, la població podria aconseguir els"1.000 individus el 2035", segons el comunicat.

Aquesta nova fase per controlar la població d'hipopòtams implica tres estratègies: esterilització, reubicació i "eutanàsia ètica", afegeix la nota.

"Les tres estratègies han de funcionar al temps", va dir la ministra de Medi Ambient, Susana Muhamad, en el comunicat. "Estem en una cursa contra el temps en termes d'impactes ambientals i ecosistèmics permanents que s'estan generant i, per això, no es podria dir que una sola estratègia és efectiva per al nostre objectiu que és controlar la població".

El 2021, els científics van recomanar sacrificar als hipopòtams per evitar efectes negatius a llarg termini, però altres científics demanen, en canvi, un programa d'esterilització, citant preocupacions sobre el benestar animal.

Entre 2011 i 2019, quatre mascles van ser castrats i dues femelles van ser esterilitzades, però això va servir de poca cosa per a frenar el progrés dels hipopòtams. També va ser ineficaç sotmetre als hipopòtams a un control de natalitat.

A més, hi ha hagut plans per a reubicar a part de la població a l'Índia, Filipines i Mèxic, i actualment s'analitza la logística per enviar 60 exemplars a l'Índia, segons el comunicat.

"Busquem implementar aquest pla en el menor temps possible, precisament, perquè cessin els impactes", va explicar Muhamad.

Comença l'esterilització dels animals

Segons el ministeri, l'esterilització costarà al país una mitjana de 40 milions de pesos colombians (uns 10.000 euros) per animal, i començarà a partir de la setmana vinent, amb l'objectiu d'esterilitzar 40 exemplars per any. És un procés laboriós, perquè es triga diverses hores a esterilitzar una sola femella.

La ministra va concloure que els hipopòtams van ser declarats "exòtics invasors" amb "característiques agressives", i que "la seva presència representa una amenaça per als ecosistemes i riscos per a les comunitats que els envolten".

Les investigacions han demostrat els efectes negatius de les deixalles dels hipopòtams en els nivells d'oxigen de les masses d'aigua, la qual cosa pot afectar els peixos i, en última instància, als éssers humans.

A part d'això, els hipopòtams també suposen una amenaça per a l'agricultura i la seguretat dels habitants de les zones afectades, segons un estudi de 2021. A l'abril, un hipopòtam descendent de la col·lecció d'Escobar va morir després de ser atropellat per un vehicle.