30.000 euros i antecedents penals, les conseqüències de defensar l’avortament a Andorra

«Vosaltres veniu a Andorra a comprar. Nosaltres anem a Catalunya a avortar», així de contundent s’ha mostrat en múltiples ocasions l’activista feminista i proavortista andorrana Vanessa Mendoza. Les seves accions al capdavant de l’associació Stop Violències podrien arribar a costar-li 30.000 euros si no es retiren els càrrecs de calúmnies i difamació de què l’acusa la Justícia del seu país. Al Principat està prohibit avortar en tots els casos. Junt amb Malta, és l’únic país europeu que aplica lleis tan estrictes sobre la interrupció de l’embaràs.

Malgrat que l’activisme pels drets de la dona i l’avortament no estan prohibits com a tal per llei en el Codi Penal, de facto, defensar els esmentats preceptes pot suposar càrrecs de calúmnies, difamacions o desprestigi a les institucions nacionals, delictes que sí que són considerats crims que poden portar fins i tot penes de presó.

Legalment, la Constitució del país de 1993 protegeix al seu article vuitè el dret a la vida «plenament i en totes les seves fases» així com de manera explícita, «els delictes contra la vida humana prenatal» queden prohibits al Codi Penal del 2005, que estipula un càstig d’arrest de durada indeterminada per a aquelles dones que se sotmetin a la intervenció. D’altra banda, practicar una interrupció consentida de l’embaràs al Principat comporta al professional que la realitzi una inhabilitació de cinc anys per exercir qualsevol tipus de professió sanitària així com penes de presó d’entre tres mesos i tres anys.

30.000 euros i antecedents

«La denúncia inicial, el processament i l’acusació formal posterior de Vanessa Mendoza Cortés després de la seva participació legítima en un òrgan expert de l’ONU és simple i planerament un intent vergonyós i deliberat d’impedir-li manifestar les seves opinions i castigar-la per parlar sobre l’avortament i els drets de les dones», assegura Monica Costa, portaveu d’Amnistia Internacional. Des de l’organisme, han portat a terme una  campanya de firmes per demanar al Govern d’Andorra que retiri els càrrecs.

En funció d’aquest marc legal, el 2020, la fiscalia va presentar tres càrrecs de difamació criminal contra Mendoza després que el Govern d’Andorra presentés una denúncia convertint-la en la primera persona del país a ser encausada per aquest delicte, segons denuncia a EL PERIÓDICO la mateixa activista. Mendoza havia informat uns mesos abans de la situació dels drets de dones i nenes al país pirinenc davant el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides. La seva intervenció en el fòrum i les seves posteriors aparicions en programes de televisió i mitjans de comunicació podrien arribar a costar-li una multa de fins a 30.000 euros i un registre d’antecedents penals en cas de ser declarada culpable.

Tot i que el debat no és nou, històricament, les dones andorranes no han tingut mai dret a l’avortament i això és principalment a causa de l’organització política de l’Estat que data de 1288. Andorra és un principat bicèfal en el qual conviuen com a caps d’Estat el president de la República Francesa i el Bisbe d’Urgell. Aquest gran poder que ostenta l’Església catòlica en el petit país pirinenc implicaria que en cas d’adoptar-se una llei que legalitzés la interrupció voluntària de l’embaràs s’obriria per complet una crisi institucional i política. Ja l’any 2018, el Vaticà va alertar el bisbe d’Urgell que l’avortament i la direcció d’Estat eren incompatibles. A França, en canvi, l’avortament és legal a petició de la dona en les primeres 14 setmanes d’embaràs (primer trimestre). Tot i així, Emmanuel Macron ha remarcat en les seves repetides visites al principat que respecta la sobirania andorrana per legislar sobre aquest cas.

Cost inassumible

Segons ha denunciat l’Associació Stop Violències, haver d’anar a avortar a l’estranger ha suposat per a moltes dones un cost inassumible així com un fort trauma. Ni tan sols una violació o una malformació del fetus que li impossibiliti la vida es poden acollir al procés. D’aquesta manera, hi ha dones (i nenes) que es veuen obligades a parir malgrat haver patit violència sexual o que el seu fetus no sigui viable.

A més, el copagament de les ecografies, el cost de la intervenció en cas de no poder realitzar-se a través del sistema públic de salut o fins i tot els dies de baixa després de la intervenció suposen una elevada despesa econòmica que fan que algunes dones no puguin accedir al procediment a l’estranger. Per assessorar i ajudar les dones en aquesta situació de desemparament, l’associació va posar en marxa Xarxa La Meri, des d’on donen informació i acompanyament a les dones que decideixin viatjar a Catalunya per interrompre el seu embaràs de manera segura.