«Preparar la jubilació serveix per gaudir-la»

Luis Inclán va exercir, fins a la seva jubilació, com a Catedràtic de llatí de Batxillerat. Durant els quaranta anys que va dedicar a l’ensenyament, divuit d’aquest van ser a l’Institut Cendrassos de Figueres. «Estic molt agraït de tots els anys que vaig estar a l’Institut, un col·lega em deia que he estat un privilegiat perquè tenia alumnes grans i grups petits. A més eren els mateixos estudiants que triaven la meva matèria. La veritat és que m’ho passava bé ensenyant». I afegeix que «probablement he après més del que he pogut ensenyar. A cada alumne, l’he tingut dos anys i prou, en canvi, per mi n’han estat quaranta».

A més de l’educació en llengües clàssiques, sempre va dedicar especial atenció a l’orientació acadèmica dels estudiants de batxillerat. Encara manté un blog online que s’anomena L’orientació a l’abast. Així mateix, no és estrany que ara, quan fa més de deu anys que es va retirar, publiqui un llibre pensat per ajudar a preparar-se a aquells que entren en l’etapa de la jubilació o que ja hi són i estan perduts. «Aquesta idea que m’he passat molt temps orientant alumnes i ara oriento gent cap a la jubilació no m’havia passat pel cap, però és ben veritat».

Així mateix, aconsella que per preparar-se per la jubilació és molt important conèixer-se a un mateix, «tasca molt complicada. A més un s’ha de valorar el més objectivament possible» per saber fins on pot arribar un i, en funció d’això, saber què li agrada i què està al seu abast. També remarca que la professió que un ha desenvolupat durant quaranta anys és un bon punt de partida per saber quin servei es pot donar. «A mi el que m’ha enriquit més de l’ensenyança és conèixer molta gent. D’entrada l’adolescència i la jubilació estan molt lluny, però l’ànima humana és la mateixa».

Inclán és un bon referent, perquè abans de jubilar-se ja feia un seguit d’activitats que compaginava amb la seva activitat docent i que va continuar quan va deixar d’exercir. Avui en dia, imparteix classe a persones jubilades sobre cultura clàssica o mitologia a la Fundació la Caixa, un matí a la setmana fa de voluntari en una residència de gent gran, està a dues fundacions, una d’elles és la Fundació Vergés Ginjaume de Figueres, i els dimarts i els dijous va a caminar amb un grup de gent amb els quals dos cops l’any fa un tros del Camí de Santiago.

La idea del llibre va sorgir arran de conèixer gent que s’acabava de jubilar i que no sabia què podia fer, persones que havien estat tota la seva vida treballant, molt ocupats, i d’un dia per l’altre es quedaven parades «jo, personalment, ja tenia una mica d’experiència i amb la d’altres vaig anar prenent notes i al final vaig pensar que podia sortir un llibret petit, perquè si és molt llarg la gent no s’ho llegeix, i a més no m’agrada divagar».

Gaudir de la jubilació

En aquest sentit, en el llibre es proposen idees per afrontar la jubilació per gaudir del moment i aprofitar-lo de la millor manera possible per poder tenir una vida plena. «Si et jubiles als 65 encara et queden vint anys, això és molt temps que s’ha d’omplir i ajuda que un se senti bé».

Inclán també parla sobre tipus de persones: les que es preparen per a la jubilació i pensen què poden fer i com poden ajudar, les que no s’aturen a pensar-hi i les que es deprimeixen pel fet de jubilar-se. De fet, «està escrit pensant en les persones que no han previst què poden fer o que veuen que el moment s’acosta i els preocupa perquè no treballar pot provocar un sentiment d’inutilitat».

L’Escala empodera el col·lectiu de la gent gran a través d’un procés d’escolta activa

Luis Inclán, destaca la feina de voluntariat com una peça molt important per mantenir-se actiu en aquest període. «Aporta satisfacció personal i a més estan fent un bé a la societat». També comenta que l’Estat no pot arribar a tot, «si ara mateix deixessin d’existir les ONG hi hauria un caos social increïble perquè la quantitat de coses que es mantenen gràcies a aquestes entitats és increïble». I afegeix que els jubilats són un perfil molt ben valorat per les organitzacions sense ànim de lucre «tenen molta experiència, fan molta feina i tenen molta disponibilitat. A més, no suposen un cost».

Per altra banda, també destaca l’exercici físic, caminar, com una eina molt important per mantenir-se actiu i relacionat amb els altres. A més, de les activitats culturals «hi ha moltes oportunitats per enriquir-se en aquest aspecte, exposicions, conferències, teatre, etc. Aquestes coses que un quan treballava no podia fer perquè no tenia temps. I allà un pot descobrir coses i tenir idees per saber què pot fer quan un es retira de la vida laboral».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ