Els Pescadors de Llançà: el pas dels calamars a la llagosta sense perdre la identitat familiar

El territori de la Mar d’Amunt és dur, té un caràcter salabrós, castigat per la tramuntana i la soledat de l’hivern. La seva gent, però, viu entre la passió pel territori i una marcada hospitalitat que en altres temps va ser llegendària i que avui trobem de manera marcada en el restaurant Els Pescadors del port de Llançà. La família Fernández Punset dirigeix, des dels anys setanta, un negoci de restauració que ha fet un salt endavant valent i constant. I com tots els salts, sovint arriscats, el seu acumula reconeixements que no espatllen la línia marcada. Ara acaben de rebre el seu primer Sol Repsol, però ja fa temps que figuren en guies i llistes de recomanacions que no passen desapercebudes.

«Vam néixer com a negoci familiar, som un negoci familiar i la nostra voluntat és continuar així, oferint bona cuina i servei», diuen al mateix temps els germans Maria Àngels (1968) i Lluís (1972). Són els fills de Lluís Fernández Soler i Anna Maria Punset Brugués, dos empordanesos que a mitjans dels anys setanta van emprendre el risc de progressar. Tant va ser així, que es van atrevir a fer-se càrrec de la taverna del port llançanenc, quan encara les barques varaven a la platja i la subhasta del peix es feia a tocar l’aigua de l’antiga gola del Castellar, unida pocs anys abans a terra.

"Els pares van ser molt valents, van començar oferint un servei de bar, d’allò que en diríem un 'xiringuito'"

«Els pares van ser molt valents, van començar oferint un servei de bar, d’allò que en diríem un xiringuito. Sobretot begudes i tapes lleugeres. La mare dirigia la barra i el pare sortia a fora per anar a buscar clients, fins i tot a l’estranger. Era el moment d’aprofitar el boom turístic», expliquen.

Va arribar un dia que Anna Maria Punset es va adonar que podien fer més, que no n’hi havia prou amb un bon vermut o un refresc qualsevol. I es va posar a cuinar. Una anècdota gens banal, recorda una de les seves primeres aventures gastronòmiques com a pas previ a la reconversió en restaurant. «Es va proposar fer calamars a la romana i, per acabar de fer-los bé, va demanar consell a en Beri de l’hostal, bon amic de casa. Així va ser com va començar tot», relata en Lluís, cuiner titular de l’establiment, amb una sòlida formació en establiments de volada.

Un restaurants de referència

Aquells calamars a la romana dels anys setanta aviat van convertir-se en un plat més d’una carta que prosperava. Amb el temps, esforç i una aposta inversora per renovar les instal·lacions, no exempt de riscos, Els Pescadors s’ha convertit en un dels restaurants de referència de la cuina empordanesa. I d’aquell plat senzill, servit en plats blancs a autòctons i turistes amb un tros de llimona al costat, hem passat avui a ser el referent de la gastronomia marinera de la llagosta del cap de Creus.

«Sempre hem tingut clar que el mar, que tenim al costat de casa, és el nostre hort. Desaprofitar-lo hauria estat imperdonable», diuen els germans. Per a Maria Àngels, «els pares ens van saber transmetre el valor del tracte familiar i professional, saber dir bon dia a la gent, desitjar bones vacances als qui acaben d’arribar i atendre sempre tothom amb respecte per fer-los sentir com a casa». Per això Els Pescadors és obert durant tot l’any, excepte el petit moment de les vacances del personal. «L’equip és també com una família, és fonamental», diu en Lluís abans d’afegir que la cuina ha canviat «de la mateixa manera que la societat també ho ha fet. Ara hi ha menys plats calòrics, treballem el peix de manera diferent, ens hem especialitzat en el temps de cocció».

"En Els Pescadors hi ha ànima, i així és fàcil difondre la seva feina. El client ens ha ajudat, ara està més culturitzat amb la gastronomia, i es nota"

Una cuina que manté el maridatge fonamental del mar i muntanya empordanès, resseguint la trajectòria maçanetenca del pare, Lluís Fernández Soler, l’enyorat motor del gremi d’hostaleria de la comarca. «Si algú ens demana un suquet, el fem, però aquesta essència de mar i muntanya es reflecteix en plats com les espardenyes amb botifarra i tripa de bacallà. Tot evoluciona, però també seguim el receptari de la gent que en sabia, com l’arròs de cabra amb cansalada del mestre Lluís Duran», afegeix.

El boca-orella, la gentilesa del servei, el bon gust dels plats, també es combina amb una presència encertada a les xarxes socials, sense estridències, amb la complicitat experta de Juan Cardosa. «En Els Pescadors hi ha ànima, i així és fàcil difondre la seva feina». «El client ens ha ajudat, ara està més culturitzat amb la gastronomia, i es nota», matisen. Ànima i equip, amb Pepe Hernández treballant braç a braç amb Lluís a la cuina; Stephane Barrabes i Paqui Aragón al costat de Maria Àngels a la sala, i Xavier Rodríguez com a sommelier, per donar protagonisme al vi de manera volguda, per maridar fogons i sala i portar l’enogastronomia com a valor afegit. «I no ens oblidem de tota l’altra gent, tenim una alineació fantàstica!», reblen el clau.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

La família també gestiona l’hotel La Goleta, del barri del Port. Lluís i Maria Àngels han heretat trets físics i de caràcter dels seus pares. També en la solidaritat i l’associacionisme, fent costat a La Cuina del Vent sempre que ha calgut, participant en lluites altruistes com la de l’Escamarlà solidari i sortint a fora per a projectar l’oferta de casa. «Fa temps que vam tenir-ho clar, creure en el teu camí i en el teu projecte», reciten amb una sola veu. Són germans, són gent de la Mar d’Amunt.