«Volia que a la consulta el rellotge no comptés»

Ariana Pujolràs Torreño (Girona, 1991) és fisioterapeuta, una professió que va escollir per vocació. «Quan era adolescent, el meu avi va tenir un ictus i va quedar molt afectat, però al cap d’uns mesos va millorar molt. I al principi no vaig saber per què era, però això em va despertar la curiositat i vaig tenir bastant clar que em volia dedicar a la fisioteràpia».

Tot i que és de Girona, la vida l’ha portat a instal·lar-se a l’Empordà. Va estudiar a Catalunya, però la major part de la seva carrera professional l’ha desenvolupat a la Catalunya Nord on hi ha estat uns deu anys. Allà va començar a treballar en un centre hospitalari en la branca de la neurologia que, entre altres, tracten a pacients que han patit ictus. «Moralment, era molt dur, però la meva intriga per conèixer més va fer que em decantés per la traumatologia».

Pujolràs explica que un cop acabada la carrera «t’has de moure molt» i combinar la feina en diferents centres. Això la va portar a fer-se autònoma i a treballar en una clínica de fisioteràpia on també tractava casos de neurologia, però no tan aguts. «Els meus pacients eren persones que potser feia sis mesos que havien patit la lesió. A més, podia tractar altres patologies i això em va ajudar a tenir una visió més global des d'un punt de vista preventiu i en tractament. I això m’ha portat a fer un màster en osteopatia. Vaig començar-lo a França, però per la pandèmia el vaig acabar aquí. Això per mi ha estat molt positiu, perquè he vist la manera de treballar dels dos països».

Aquesta especialitat «m’ha obert una visió completament diferent i més àmplia de la que tenia fins ara». Destaca que això l’ha ajudat a tenir una perspectiva més global, «per exemple, si tens dolor a una vèrtebra, pot ser el reflex d’un altre problema, sigui emocional o visceral. No només som ossos i músculs, els humans som un tot». I afegeix que, «tot fisioterapeuta té un forat la butxaca, perquè t’estàs formant contínuament».

La seva estada a la Catalunya Nord la va ajudar a ampliar horitzons, que li ha servit per obrir el seu propi centre a Figueres fa un any. «Volia oferir un servei de qualitat. I fer-ho a la meva manera, en un espai on el rellotge no comptés». Va triar la ciutat perquè és un punt intermedi entre Girona i França. «A més, m’agrada molt l’Empordà i està molt ben comunicat».

Arran d’estudiar osteopatia, també s’ha format en posturologia. Aquesta especialitat és el que la defineix més com a professional. «El que em permet aquesta branca és veure quines altres parts del cos poden estar alterant la postura». Pujolràs explica que a part de les emocions i les lesions traumatològiques, també pot fer que tinguem una mala postura si tenim un problema de visió o de l’oïda. «No només és una eina més per tractar o diagnosticar, sinó que també ajuda a derivar a altres professionals. No arribem a tot ni fem miracles, i a vegades per millorar s’ha de treballar en conjunt amb altres professionals i és molt important la cooperació entre diferents especialistes».

Es va formar en aquest àmbit perquè es va voler especialitzar en mandíbula, «cada vegada a la societat hi ha més estrès, més tensió, i recau a serrar les dents i això dona altres tensions, que provoca mal de cap, dolor al trapezi, cervicals, etc. Aquesta articulació dona molta informació sobre la postura».

Pujolràs assegura que el més important i en el que ella dedica més temps és en la prevenció, «moltes vegades la persona ve amb dolors que són alertes que poden desencadenar en alguna patologia més important». També explica que tothom es col·loca en certes postures, sigui per factors genètics, emocionals... «Per això hi ha dolors que venen i van, però no s’han de normalitzar mai», insisteix. Per això és molt important l’entrevista prèvia amb el pacient i el que en pot treure de les preguntes. «No puc tractar dues persones de la mateixa manera, la meva feina també es basa a escoltar i empatitzar amb cada pacient per poder personalitzar el seu tractament».

En aquest sentit, una de les coses que li agrada més és compartir el coneixement. «Per mi és un regal poder explicar com estem fets per dins i les possibles relacions que tenen les diferents parts del cos. Aquest és una xarxa i tot està connectat».

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ