Josefina Plius: «Treballar en un forn és molt fàcil, si hi has nascut»

El forn de pa Josep Segura de Sant Climent Sescebes ha rebut el Premi Nacional d’Establiments Comercials Centenaris. Darrere el seu taulell, hi ha la història de cinc generacions i tot sembla que arribaran a la sisena. És mare de tres fills, i un d’ells, Ricard Segura, és qui porta ara el negoci. La història d’aquest comerç l’explica Josefina Plius Carbonell (1946), neta del fundador Léon Carbonell, acompanyada del seu marit Josep Segura (1943). Ella és una persona inquieta i curiosa que fuig del protagonisme. Li agrada investigar, i per això té unes carpetes on ha deixat per escrit la història de la seva família, materna i paterna.

«La meva mare, Paulina Carbonell, tenia molt bona memòria i sempre explicava les històries de la família i vaig pensar que, si no ho escrivim, es perdrà. A les tardes, quan acabava de treballar, agafava l’ordinador i m’hi posava», tot això l’ha ajudat, tal com diu ella, a «aprofundir en les seves arrels». A més, el seu avi guardava tota la documentació en un calaix, que ella ha recollit i arxivat. Entre aquests hi ha una factura d’una màquina per al forn de pa del 1922, que havia costat 1.800 pessetes.

El seu avi era originari de França, del Rosselló, de Saint Génis des Fontaines (Sant Genís les Fonts), però durant la Primera Guerra Mundial va passar l’Albera per evitar ser reclutat, ja que un dels seus germans havia mort al front. El primer poble on va arribar va ser Darnius i d’allà va anar a treballar al bosc de Requesens. «Suposo que feia feines de llenyataire, però la seva família ja tenia un forn de pa i ell hi treballava. M’imagino que va dir als companys que era flequer i ells li van comentar que havia quedat vacant una fleca de Sant Climent Sescebes». D’aquesta manera, començava el comerç que ja ha arribat al segle d’història.

En aquest segle, l’establiment només s’ha traslladat una vegada. Léon Carbonell va començar en el forn que hi havia al nucli antic del municipi, però al cap d’uns anys es van traslladar en el que llavors eren els afores, ara el carrer Espolla. «Quan van sortir del nucli, li deien que allà no hi aniria ningú a comprar, però ara aquí estem perfectes».

Tota una vida a la fleca

Plius ha estat tota una vida al forn, «vaig néixer aquí i encara hi soc», és filla única, igual que la seva mare. Tot i el pas dels anys, té un esperit jove i energètic. Sempre ha treballat a la fleca, des dels setze anys. «Quan vaig acabar d’estudiar els tres anys d’administratiu, ja vaig començar aquí. Amb tot aquest temps, he fet de tot. Tant fent pa com atenent la botiga». Tot i que confessa que li agrada més estar de cara al forn que de cara al públic. En una fleca artesana com la seva, es treballa tant de nit com de dia. «Si m’havia d’aixecar a les dues de la matinada a ajudar, ho feia. Treballar en un forn de pa és fàcil, si hi has nascut», assegura.

Josefina Plius recorda l’època en què a Sant Climent Sescebes hi havia 4.000 soldats. «Els carrers eren plens i potser hi havia més de vint fondes. Tothom et demanava pa, que se’n menjava més que ara i era com si anessis a preu fet». Tot i treballar al forn, assegura que «tenia molta llibertat i feia força la meva», que en aquella època no era el més habitual. Explica que ella tenia carnet de conduir i un cotxe Seat 850, que entre altres excursions el feia servir per anar amb les amigues al cinema a Figueres, després que els anys setanta es tanqués el del municipi.

Plius també va conèixer el seu marit en el forn de pa. Ell era de Lleida i havia anat a fer el servei militar al poble i també era fill de flequers i aprofitava per anar a fer unes hores a les nits. Quan va acabar la mili, Segura va tornar a Lleida, però es continuaren cartejant i finalment va fer el pas de venir a viure a l’Empordà. Després ja van arribar els fills i «entre tots ho fèiem tot, a més la meva mare va estar portant la botiga fins molt tard».

Canvis en el sector

Un negoci amb un segle d’història ha d’haver vist i viscut molts canvis. Plius assegura que «Sant Climent Sescebes ha canviat molt, des del meu punt de vista, per bé. D’ençà que van marxar els militars, hi ha més tranquil·litat». Però també afegeix que «sí que hi havia més vida i el poble i els negocis també se’n beneficiaven, però també hi havia molta gent que no era del poble i obria comerços aquí». Així i tot, tal com diu, «les coses canvien i allò va ser una època». Sobre la manera de fer pa, recorda que «abans no ens hi miràvem tant en la presentació, s’anava més a fer quantitat de pa, era bo igual, però tampoc n’hi havia tantes classes. Es feien barres de mig i pa de pagès, les barres de quart van arribar més endavant».

El forn Josep Segura és dels pocs que continua fent el pa de manera artesanal, pràcticament sense cap màquina i on tot es cou amb forn de llenya i la clau de la qualitat està en les mans i en l’habilitat del flequer.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info