La imatge del Girona FC projectada des de Portbou

Adam Díaz és de Portbou, té 38 anys i els últims sis ha estat a l’estructura del Girona Futbol Club com a fan engagement i brand manager. És a dir, s’ha encarregat d’enllaçar les relacions del club amb l’afició i de gestionar la marca i la imatge de l’entitat blanc-i-vermella. La renovació de l’escut, la creació del Carnet Girona Fans i les campanyes de màrqueting i lemes com Som Tossuts i #HISTÒR1A són algunes de les accions que ha dut a terme amb l’equip de màrqueting durant aquest període.

Díaz sempre ha estat vinculat en el món del futbol i quan era més jove va jugar al planter del club del seu poble, el CE Portbou, va exercir de tècnic ajudant en el CF Base Roses i al GEiEG i fins i tot va ser àrbitre de futbol-7 a les lligues del Consell Esportiu. Tenia clar que no seria futbolista, però que voldria viure de l’esport rei. El primer tastet va ser donar un cop de mà en comunicació i màrqueting a la UE Figueres, aprofitant que el seu germà, Adrià, jugava a la base. Díaz va estudiar Administració i Direcció d’Empreses Esportives, Publicitat i Relacions Públiques i va dur a terme un màster en Direcció Esportiva i un postgrau en Gestió Esportiva pública i privada.

A més d’estar vinculat a la Unió, en aquella època col·laborava a Ràdio Girona SER amb càpsules sobre màrqueting esportiu. I aquí se li van obrir les portes del Girona FC durant mig any. Després va marxar una temporada a Nova Zelanda «a millorar el nivell d’anglès» i va ser voluntari del Wellington Phoenix FC, de la màxima divisió, on va conèixer una manera de treballar «molt professionalitzada, organitzada, detallada i controlada». El retorn a casa va ser triomfal: va tornar al club de Montilivi el març del 2017, just abans del primer ascens a la Primera Divisió.

Aparcar el compte de Twitter

En aquests sis anys ha vist un «creixement molt gran» del Girona. En la seva parcel·la, per exemple, han passat de dos a deu integrants. L’afició també ha augmentat. «Són 12.000-13.000 persones on tothom té la seva opinió. El futbol és passional, m’encanta i crec que ha de ser una diversió. Però es pren massa seriosament, sobretot a les xarxes socials». Per la tasca que exercia havia d’estar força atent al que es cou a les pantalles. Ara bé, a Twitter li ha tocat patir, amb altres companys, «crítiques i linxaments. Molts cops he rebut quan no em tocava. Recordo una piulada que deia ‘Sé que l’Adam no és el culpable, però el menciono perquè sé que ho llegirà’». El portbouenc considera que «n’hi ha que tenen raó i són opinions que enriqueixen el club, però d’altres només són per criticar i per destruir». Va arribar a un punt que «m’ho carregava a l’esquena, no em feia un bé, era frustrant i durant una temporada vaig tenir el compte aparcat, sense mirar les mencions».

En aquest sentit, es va crear el Fòrum Montilivi, un espai «més interessant, per poder parlar de tu a tu i de forma més qualitativa amb l’aficionat». També portaven a terme enquestes mensuals de satisfacció per conèixer els punts que preocupaven als seguidors i a les penyes, i atenció directa des de les oficines del club.

En el seu departament, s’ocupaven de «com parlar i expressar el contingut a les xarxes socials». Considera que el Girona està «entre els 10 clubs de primera amb millor contingut i imatge». A Díaz, també li agrada com mostren el material audiovisual «el Leganés, la Roma i el Wolverhampton. Són clubs que arrisquen, són trencadors i ho fan amb personalitat. A vegades pensem que la gent de Girona és conservadora i que ens costa sortir de la comunicació estricta. Quan ho hem fet, ha sortit bé, però potser s’ha valorat més des de fora».

Stuani, Mojica, Granell i Eloi

L’aproximació jugador-afició també ha estat un dels aspectes que ha hagut de tenir en compte, sigui en actes de signatures o entrenaments de portes obertes. «Hem intentat fer activitats on la distància fos mínima, però amb seguretat. Alguns cops hi ha pares que s’han posat més tensos que els nens per aconseguir un autògraf, però han de ser conscients que un dia o l’altre sempre l’acabaran tenint. Amb un Messi o un Cristiano, entenc que et pots tornar una mica boig, però amb els jugadors del Girona no passa, és un avantatge». Explica que «segons el caràcter del jugador i de si juga molt o poc» el tracte amb l’afició pot ser més o menys proper, però els més atents han estat «Stuani i Mojica, que són molt afectuosos, i gent de casa, com Àlex Granell i Eloi Amagat».

Abans de l’estiu, Díaz va deixar el club, no per voluntat pròpia. «Han estat els millors anys de la meva vida, em quedo amb la humanitat de la gent. He estat partícip del primer i de l’últim ascens del Girona, ja que penso que no hem de tornar a baixar mai més». Actualment, continua vinculat en el món del màrqueting i de la comunicació «aportant la meva experiència a altres empreses. En lloc de clients, cada cop volen més fans», conclou.