«De la perfecció a la llibertat del moviment»

Es van conèixer en una formació sobre el que en uns inicis es denominava «sistema de centres d’energia, creat per Hugo Ardiles». Més tard, Lluís Carballo, professional d'aquest món sobre cos i ment, canvià el nom a «chakra-dance», però durà poc temps. Després que vetessin aquest terme perquè ja estava registrat als Estats Units, «nosaltres, conjuntament amb el grup de persones que ens estàvem formant i els nostres mestres vam trobar aquest nom, Atmandance», el qual en «hindú, atman, significa energia». De fet, Carballo va ser qui «va donar-li una volta al mètode», sosté Gemma Mogas.

Mogas inicià la seva trajectòria amb la dansa del ventre i és quan «vaig voler aprendre més sobre el cos i la dansa» explica i en les formacions treballava moltes tècniques sobre ment i meditació, fins que un dia en el seu estudi compartit amb altres persones, aparegué «en Lluís Carballo oferint aquest mètode que es deia chakra-dance». A partir d’aquí crearen la primera formació d’Atmandance a Figueres, tot i que ja existissin altres grups per la comarca. Per la seva banda, Rosana Campoy començà en el món social, i a través d’aquest «veia que em faltaven eines per fer un acompanyament més profund» exposa, i es formà en aquesta teràpia, on assegura adonar-se que «estava desconnectada del cos». Campoy, doncs, s’uní a les formacions de Carballo i Cote Framis «els meus primers mestres». Així mateix, la curiositat del moviment del cos, ajudà a «entendre’m i digerir el què m’estava passant», expressa.

Totes dues emprengueren la trajectòria per separat, i el seu encontre a l’Espai Ítaca, ha fet que «provem aquesta mena de duet» obert a Viladamat com a activitat pel 8M, i amb intencions de continuïtat, els dissabtes. El mètode és «guiat i alhora lliure», defineixen i el «més interessant és posar-te en el moviment de l’altre». S’estableix un vincle entre un grup, en què la força del moviment i de la mirada en cercle, genera aquestes sensacions, «de força», declaren. Tanmateix, es treballen les 7 energies «des de la mímica de l’altre», especifica Campoy. Fet que Mogas complementa amb «no hi ha una coreografia, balles des d’un altre lloc». D’aquesta manera, el mateix alliberament aporta el contagi d’emocions dins un mateix grup de persones, «tot està integrat en la sessió», ja que tracta també l’autoconeixement.

En el duet, les noies aconsegueixen complementar-se, d’acord amb elles, des de la precisió «isolar cada part del cos perquè ens movem en bloc» i també mitjançant «el moviment expressiu, alliberar i sentir», apunten. La part correctiva i l’expressiva formen part d’aquest atmandance que flueix en el moviment del cos i deixa florir la ment, obviant la vergonya i ballar sense límit, però treballant totes les energies del cos.

Cada centre té una funció en què «l’inferior té a veure amb les necessitats bàsiques i els superiors amb la capacitat de veure l’altre i, finalment reconèixer que formes part del tot». Tot i això, el focus rau a cultivar cada centre, des de la presa de consciència i amb una música específica per «deixar florir el que som», aclareixen. L’atmandance, com el ioga, proposen «mirar cap a una mateixa, sense desconnectar del món», concreten. De fet, no cal creure en les energies que suscita la disciplina, sinó que els beneficis del mètode són múltiples, físic i mental «desfàs les cuirasses del moviment del cos; qualsevol moviment físic genera endorfines», diuen i, per aquest motiu, Mogas provà l’atmandance amb un grup de jubilats qui assegura una millora progressiva de la flexibilitat «ja podem fer les meditacions a terra», confirma. D’altra banda, Campoy experimenta la veu amb el ball i ambdues manifesten que sempre havien tingut molta vergonya, en ballar, però tal com diu Rosana Campoy «no es tracta de ballar bé, ni al ritme de la música, ni de saber cantar, sinó alliberar-nos; totes les essències són benvingudes». En resum, el mètode permet trencar amb aquest bloqueig, per combinar les branques de «ball, ioga, psicologia i massatge», com una teràpia.