«Cal tenir respecte pels altres artistes»

A l’Institut de la Mercè, la Clara va començar a estudiar el cicle superior d’Imatge. Quan estava acabant els estudis i només li quedaven les pràctiques, es va instal·lar a Figueres i va fer les pràctiques al Setmanari de l’Alt Empordà, d’on en guarda un bon record. Sempre ha tingut un especial interès per la fotografia d’espectacles, «vaig començar a fer fotos a concerts... Al principi moltes coses per amor a l’art, de forma gratuïta. Al cap de poc de ser a l’Alt Empordà vaig conèixer la Ione Jiménez Carmona, i de seguida ens vam entendre». Els inicis van ser complicats, «però a poc a poc ens en vam sortir» explica. Aquest duet d’amigues van començar el projecte de fotografia documental i familiar @eslukaia, va ser a mitjans del 2017. Ara la Clara segueix amb el projecte en solitari.

L’ús de les xarxes socials

La Clara afirma que quan va començar a fer fotos ja utilitzava les xarxes socials a escala personal per ensenyar els seus retrats al públic. Però més endavant, quan ella i la Ione van pensar a fer fotografia familiar van veure clarament que els calia un perfil més enfocat cap al seu públic objectiu. La Clara i en Jaume havien tingut la seva primera filla i fer aquesta mena de fotografia li resultava senzill. «Ara fa un temps que vaig a casa de famílies a retratar el seu dia a dia, no és fotografia d’estudi, és molt diferent, però com que tenim coses en comú m’és més fàcil. De totes maneres encara estic en procés, la meva intenció és crear sessions fotogràfiques a domicili» diu. La Clara busca la naturalitat de les famílies. «La meva idea és anar a casa de la gent i fotografiar-los tal com són, em passo unes hores a casa dels clients, un matí o una tarda, si cal, per poder captar l’essència, com interactuen, veure’ls jugar, fent el dinar...» ens explica la Clara.

No és fàcil poder captar el que realment vols. Per poder-ho fer, s’ha de saber interactuar amb les persones que hi ha davant de la càmera. «Jo ho he après amb el temps, encara que la gent digui que no semblo tímida, ho soc, a força de trobar-me en la mateixa situació he aconseguit crear vincles amb la gent que retrato. Bàsicament, cal parlar amb ells i trencar el gel, és la manera d’agafar confiança» ens detalla. Perdre la vergonya i «tenir morro» són les claus que recomana la Clara, que també ens afirmava que quan va començar a fer fotografia d’espectacles i concerts no li va ser fàcil. «Quan et donen l’acreditació per primer cop, i saps que pots anar a parlar amb els músics no és fàcil. A mi em feia molta vergonya, al principi no ho feia... Amb el temps en vaig aprendre. Els fotògrafs coneguts o de renom també van haver de començar d’alguna manera, tot té el seu procés» declarava.

Explicar contes

A la Clara també li agrada molt fer muntatge fotogràfic. El confinament va anar bé a força gent que amb la tranquil·litat que es respirava al carrer i la possibilitat de passar temps a casa amb la família van aprofitar per ser més creatius. L’altra idea que li ronda al cap fa temps és la de contar històries. Amb això i el fotomuntatge digital, el ventall creatiu es multiplica exponencialment, però «Em falten hores... No hi ha temps per tot i s’ha de saber triar, són idees que tinc fa temps i que algun dia faré» declarava la Clara, que és molt conscient que en qualsevol expressió artística hi ha d’haver uns referents que et serveixin d’inspiració, però que és fonamental tenir un respecte per l’obra dels altres. «Et pots fixar en grans artistes com la Victòria Peñafiel, per mi és un gran referent, però has de posar sempre la teva part en qualsevol cosa que facis» conclou.

Subscriu-te per seguir llegint