Compartir, més que una afició a Avinyonet de Puigventós

La primavera de 2014 naixia a Avinyonet de Puigventós l'entitat Dones Independents, actualment anomenada Pica-Rasca, un espai de trobada entre dones del poble que, tot i ser veïnes des de feia temps, només eren conegudes de saludar-se quan es trobaven pel carrer. El que va començar amb l'esperit de conviure i passar una estona agradable ha esdevingut un grup que confecciona manualitats per donar un aire alegre i innovador al poble.

Són les cinc de la tarda d’un dimarts i a la sala de La Societat d’Avinyonet de Puigventós les Pica-Rasca ja han posat fil a l’agulla. Es reuneixen un cop per setmana des de l’any 2014 i la seva activitat principal és crear elements decoratius a partir de materials reciclats que, en acabat, pengen a diferents espais del poble.

Quan van començar, quedaven per compartir estones i passar-ho bé plegades, però de seguida van adonar-se que a totes els agradaven els treballs manuals i tenien força destresa. «Una cosa era trobar-nos i xerrar, com fèiem al principi. Però com que a totes ens agradaven les manualitats, vam decidir començar a fer-ne», explica Lina Julià, una de les integrants. L’estiu de 2014, doncs, van penjar les primeres flors fetes amb ampolles de plàstic reciclades a la plaça del poble, i de seguida van obtenir una resposta positiva per part de les veïnes i els veïns.

«És molt important que sigui amb material reciclat, és la regla número u», afirma Sílvia Cros, qui fa de cap de colla, tal com expliquen les seves companyes. «La Sílvia és la mestressa, perquè és la manyosa de la colla i qui té les idees i ens les ensenya. Sempre ha treballat amb material reciclat i a nosaltres ens va bé tenir qui ens guiï, però, si cal, també la renyem», afegeix Lina. L’únic que necessiten comprar és cola i pintura. La resta de materials normalment els treuen de casa o els demanen a la gent del poble. «Els primers anys ho portàvem tot nosaltres i l’Ajuntament fins i tot ens va pagar un dinar per compensar la feina que fèiem. Al cap d’un temps, vam parlar amb l’alcaldessa i ara, si hem de comprar material d’un cost més important, l’Ajuntament ens ho paga. Si mires les despeses que portem nosaltres, comparades amb el futbol o la petanca..., és una rascadeta», afegeix.

Les integrants

En aquests moments l’entitat Pica-Rasca la formen nou persones, vuit dones i un home, d’entre 50 i 80 anys, tot i que confessen que tenir-hi gent més jove ja els aniria bé, perquè aportessin noves idees i maneres de fer. Elles mateixes es descriuen com un grup molt heterogeni i consideren que és una de les seves característiques principals. «El que és divertit és que de caràcter som molt diferents, molt. I també d’origen, de feines...», comenta Lina. De fet, el mateix nom ve, en part, d’aquí. En uns inicis es deien Dones Independents, però el 2018, després de l’entrada del primer home a l’entitat, havien de buscar-se’n un de nou. «Precisament el canvi de nom va venir d’aquí, que no tothom està d’acord sempre amb tot i alguna vegada has de claudicar. Si una cosa no t’està bé i et pica, o ho dius o et rasques», explicava.

Ara bé, tot i les diferències, confessen que formar part d’aquest grup va més enllà de fer treballs manuals. «Entre nosaltres ens motivem a fer coses i fem com teràpia, de riure, de parlar...», diu Rosa Santolaria, també integrant de l’entitat. «Tothom més o menys té el seu grup d’amics, però abans tothom feia vida independent i ara és molt agradable poder-te trobar, fer un te, una cervesa...», afegeix Lina Julià.

Quan van començar, decoraven diferents espais i carrers de tot el poble, però van adonar-se que sovint els robaven i trencaven part dels treballs. «Ara ens hem centrat molt a la plaça, perquè ens ho robaven tot. Ho penjàvem i desapareixia. Ens sap greu, perquè no fem res a tot el poble, però aquí és el centre i a La Societat també se li ha de donar vida. Com més coses fem aquí, millor pel poble», declara Lina.

Més enllà de la plaça del poble, al llarg d’aquests anys també han decorat espais com l’Escola, la Llar d’Infants o la Biblioteca. A més, també elaboren treballs manuals per col·laborar amb El Follet d’Avinyonet, una fira infantil que se celebra cada setembre al poble i que acull, durant dos dies, diferents tallers i activitats adreçades a la mainada.

Com que no tenen local propi, se solen reunir a l’antiga sala de ball de La Societat, annexa al bar, a la plaça del poble. Sempre els dimarts a la tarda. «Està previst que restaurin una casa del poble i sigui per a les entitats, així tindrem una sala per a nosaltres», comenta Sílvia Cros. Com expliquen, tenir aquest local els aniria bé per tenir un espai fix on trobar-se, però també per utilitzar-lo com a magatzem per tot el material i pels antics treballs que han anat fent. Tot i això, afirmen que reunir-se a La Societat els agrada perquè és una manera de donar-li vida.

L’anècdota

Un any, per la decoració de primavera, van penjar desenes d’abelles a la plaça del poble. Casualment, en aquella època va visitar el municipi un cantant reconegut a escala nacional i van agradar-li tant les abelles que va demanar-los si n’hi podien fer algunes per posar a l’escenografia del seu directe. Però, com explica Sílvia Cros, «quan les va posar a l’escenari, era tan summament gros que gairebé no es veien, i ens van trucar dient que haurien de ser abelles d’un metre i mig». I així ho van fer.