La situació provocada per la Covid-19 ha despertat la creativitat en molts aspectes i Semprevives n’és un exemple. El projecte, ideat des de l’Alt Empordà per un grup de set dones, va començar a gestar-se el març del 2020 quan una pandèmia mundial ho va canviar tot. Anna Garcia, Carme Cabaño, Andrea Bonet, Anna Massot, Sònia Hernández, Ada Pruneda i Petra Vlasman treballaven llavors al Servei Educatiu de la Fundació Gala-Salvador Dalí i la situació epidemiològica va anar limitant molt la seva feina. «Teníem bones idees i creativitat, veiem que no calia parar la nostra feina», assegura Petra Vlasman (Amsterdam, 1970), una de les integrants de Semprevives. Aquesta empordanesa d’adopció feia més de deu anys que treballava per la fundació i, com les seves companyes, va veure que «si els centres educatius no podien venir més al museu, nosaltres podíem portar el museu a les escoles».
Tenint clar el seu lligam professional relacionat amb Salvador Dalí i la seva obra, aquest és el punt de partida del projecte, i «a partir d’aquí proposem activitats vivencials i significatives per a l’alumnat, intentar connectar-los amb la seva realitat». Semprevives presenta un ampli catàleg que combina art i educació per transportar l’obra daliniana més enllà del que es coneix i sempre amb una basant educativa que faci participar l’alumnat. Per posar un exemple, Vlasman parla d’una de les darreres activitats fetes amb alumnat de primer i tercer d’ESO de l’institut Ramon Muntaner de Figueres: «Dalí sota la lupa freudiana». «Expliquem part de l’obra de Dalí i la seva relació amb Sigmund Freud i els objectes que utilitzava Dalí, com el pa o el calaix, i els alumnes triaven el seu per expressar-se amb paraules sobre aquesta imatge i explicar així la seva realitat, els seus sentiments, pensaments i desitjos». Una altra de les properes activitats programades tindrà lloc aquest mes de gener i es tracta d’una sessió on-line -dividida en dues parts- en col·laboració amb els Amics dels Museus Dalí. En aquesta es coneixerà la tècnica slow looking, que consisteix a «mirar una obra d’art d’una manera més lenta, i la plataforma Zoom és perfecta per fer això perquè pots enfocar molt més els detalls del quadre abans de veure’l complet». Un aspecte que, a Petra Vlasman, ara l’interessa molt més, «aprofundir, dedicar-hi temps i reflexionar».
Una oportunitat
Semprevives està format per set perfils professionals totalment diferents, però Petra Vlasman té clar que totes «som molt apassionades de l’art». Segurament per això «creiem que és una manera de poder trobar l’oportunitat d’expressió sobre el que ens passa i això és molt important, és imprescindible treballar-ho més». El projecte ha sorgit en una època d’inestabilitat general, sobretot per a la cultura. Un sector que ha patit molt les conseqüències de les restriccions i, per contra, ha sigut, en totes les seves expressions, un element clau per poder superar la situació. També per a elles. L’elaboració del projecte les ha fet unir-se més i potenciar un sentiment d’equip que no es plantegen truncar. «Ens sentim molt fortes juntes i ens agradaria que a partir d’ara ens tractessin com un equip», assegura Vlasman.
Semprevives
Com les flors que sobreviuen qualsevol adversitat i que no es contemplen de forma individual, l’Anna G., la Carme, l’Andrea, l’Anna M., la Sònia, l’Ada i la Petra senten que no podien descriure’s d’altra manera. Una flor que «a Gala li encantava» i que és molt present a tot el Triangle Dalinià. A més, marca el caràcter obert del projecte: «Dalí és tan inacabable que a partir d’ell pots tractar moltíssims temes», però el propi significat de les Semprevives «ens vincula a Dalí sense tancar-nos a Dalí».
