«Estic orgullós d’haver arribat a port després de la tempesta»

Gairebé cinc anys després, Narcís Bardalet ha deixat la presidència de la Unió Esportiva Figueres aquest estiu, abans d’esgotar la legislatura. L’any 2018 va substituir Jose Antonio Revilla i, un any després, va guanyar les eleccions. Enguany, entrega el testimoni a l’empresari Dani Sala.

Deixa la presidència abans d’esgotar la legislatura. Per què?

No estava content de com anàvem. També, un contracte que he signat per a una nova sèrie de TV3 que s’estrena aquesta tardor. He tingut, i tindré, molta feina. Penso que això és una cursa de relleus. Qui és més important, el primer o l’últim? Tots.

Diu que no estava content. No ha estat una legislatura fàcil.

Ens han passat desgràcies imprevisibles que ja pots anar fent pressupostos, que la realitat se’t menja. Guanyo les eleccions i el mateix dia ja em demanaven la dimissió. Dues inundacions, només començar, a l’hemeroteca es poden veure les imatges. Llavors va arribar la pandèmia.

Mala època.

El meu gran neguit era pagar els jugadors. Depenem de la RFEF: si no pagues, desapareixes. M’angoixava molt i ho vam complir. Tenim les imatges dels presidents del club a l’estadi, i sempre pensava en els presidents de la Guerra Civil: Guillamet i Perxas. La pandèmia va ser com una guerra. Vam frenar-ho tot, els ingressos van quedar a zero i la despesa va continuar vigent. Fins i tot, en algun moment va tocar ajudar per quadrar números. Després va tocar canviar la il·luminació, i ho vam pagar nosaltres, i va tocar pagar vuitanta mil euros. Puja la llum, el gas, i ja et perds, tot problemes. Amb un equip competitiu, i mira que sóc metge, no hi va haver cap club amb lesions tan greus com nosaltres aquella temporada. Parlem de lligaments encreuats, i lesions molt estranyes.

«Dins de la junta directiva, jo acceptava les votacions perquè crec en la democràcia. Algunes les vaig perdre, fins i tot quan volia fer canvis. Potser l’equivocat era jo, no ho sé»

La sort no va acompanyar?

No, mira que t’ho estic raonant. Amb tot això, legionel·la al camp, canvi de gespa a mitja temporada. I la traca final va ser el robatori de cent setanta metres de fil de coure de la llum de l’estadi, i moltes altres històries. Tot i això, hem subsistit. Ha estat una presidència de subsistència i ara tocava passar el relleu.

Tornaria a ser president de la Unió?

Si hagués sabut tot això, no. A mi no em preocupen els problemes, però, ostres, massa coses que no pots controlar. Si les circumstàncies ho requerissin, no podria dir que no, el Figueres és el club de la meva vida i de la meva ciutat.

«Figueres viu d’esquena al futbol». Què en pensa d’aquesta frase que tant s’ha repetit des de fa anys?

Probablement, el Figueres ha d’animar a la ciutat, i al revés. Tants caps, tants barrets. Això sí, la mitjana d’edat dels socis és preocupantment massa alta. Cal més joventut al club.

Les expectatives han estat sempre massa altes?

Tothom vol arribar a dalt. Avui dia és molt difícil, ja que necessites pressupost, jugadors i sort. No crec que n’hàgim tingut gaire nosaltres, com t’he explicat abans.

I l’ajuda institucional?

Crec que s’ha de revisar a l’alça. L’Ajuntament ajuda, però s’ha de retocar. Es tracta d’un conveni de fa nou anys i la situació ha canviat. Crec que n’estan al cas.

I el teixit empresarial?

Hi ha empreses que van ajudar molt. L’any de la pandèmia ens van ajudar molt per poder tirar endavant. Els hi he d’agrair infinitament el que han fet alguns empresaris perquè el club pogués superar la situació, sincerament.

Un d’ells suposo que devia ser Dani Sala.

En Dani Sala? Sempre ha estat del Figueres! És un home del club i ens ha ajudat sempre de mil formes diferents. Li hem d’agrair sempre el que ha fet per nosaltres. Serà un molt bon president.

"Ha estat una presidència de subsistència i ara tocava passar el relleu"

Abans d’entrar en el relleu, s’ha sentit sol com a president alguna vegada?

En certs moments, sí. Però soc un demòcrata convençut, tota decisió s’ha pres en junta directiva de forma democràtica. Potser m’he equivocat, no ho sé. El Madrid, que sembla que funciona bé, ho fa com una dictadura, s’entengui la metàfora. Potser des de dins seria una altra cosa. Jo acceptava les votacions perquè crec en la democràcia. Algunes les vaig perdre, fins i tot quan volia fer canvis. Potser l’equivocat era jo, no ho sé.

Ningú es va oferir a substituir-lo internament?

Obertament, no. Tampoc deien sí. Així que vaig dimitir i creia que el més sa per a la institució era convocar eleccions.

Hauria plegat abans?

No. A vegades pensava «n’hi ha per plegar» després de tants i tants problemes. Però no, s’ha de ser d’una pasta especial per poder ser president d’un club. És molta feina i molt sacrifici.

De què està més orgullós del seu mandat?

Fer tot el possible perquè tot anés bé, creu-me. He arribat a port després d’aquesta tempesta. També el futbol femení del club, les llums noves, haver superat la pandèmia, o que ho he fet sempre sense cap mena d’ànim de lucre amb una agenda que no me l’acabo. I no em puc oblidar de tots els amics que he fet, que el futbol té gent molt bona. Probablement, també és cert, cal una mica d’higiene i nous temps.

Al Figueres?

Al món del futbol en general.

"A vegades pensava «n’hi ha per plegar» després de tants i tants problemes. Però no, s’ha de ser d’una pasta especial per poder ser president d’un club. És molta feina i molt sacrifici"

Dani Sala agafa el relleu.

Crec que serà un molt bon president. És un home que té ganes, il·lusió, estima al Figueres, amb gent competent. Era la millor opció pel futur del club, n’estic segur i compta amb tot el meu suport, ajuda i el que necessiti. Jo sempre seré del Figueres.

En aquesta estona que hem compartit, no ha parat de sonar el telèfon, entrar gent... De feina no en falta, però el continuarem veient a Vilatenim?

Jo no m’he separat del Figueres, content del relleu i orgullosa d’haver tirat endavant. No marxo emprenyat, i soc del Figueres, però crec que el club necessita aquest nou lideratge per reconnectar amb la ciutat i treballar en moltes coses. Només em pot impedir anar a veure el Figueres, si el meu nét juga fora. Ell va davant.