Un sentiment que penja les botes en el CF Cistella

En el futbol que no surt per televisió, el del fang, on les Estrelles que falten són al bar, el sentiment de pertinença continua en perill d’extinció. Queden pocs jugadors que hagin conservat la fidelitat amb els seus colors intactes, sigui per imperatiu o per omissió; més propis d’una època pretèrita, on veure el Barça després d’acabar la jornada de regional era com anar a missa, que en temps on s’estan enviant corresponsals a la Saudi Pro League. En el reduït grup que ho han donat tot per una samarreta, s’hi ha afegit el central Ferran Auquer Simon (Cistella, 1994). Quinze temporades vestint el vermell cistellenc han passat, des que un jove cadet que jugava a Preferent amb la Unió Esportiva Figueres decidís saltar-se part de l’etapa formativa per anar a peu fins al camp de futbol del costat de casa. Parafrasejant que, amb quinze anys, va decidir que era el moment de defensar l’escut del poble. Auquer ha penjat les botes amb vint-i-nou anys, un dels últims One Club Man que quedaven al nostre futbol.

«Un nen petit vol ser futbolista, però arriba un dia que veus que n’hi ha molts com tu, o que són millors, i vas a passar-ho bé. Quan vaig anar al Cistella, ho vaig veure de cop», explica Ferran Auquer sobre el que va pensar després de nou anys a la Fundació i Unió Esportiva Figueres. I és que, tot i jugar a Preferent, va decidir anar a l’equip del poble, en edat cadet abans del canvi de normativa. «Aquell any s’acabaven de federar a Tercera Regional de l’època, havien sumat dos amics meus del poble, i tres més que començaven etapa juvenil. Molta gent em deia «què fas?; et faran mal; duraràs molt poc; et mataran. En Jaume Buixó em va venir a portar la bossa del Cistella i em va dir: «nen, si vols venir, vine, que no te’n penediràs». Tenia raó», recorda, com també el seu debut contra el Sant Llorenç de la Muga, o la cura dels seus companys quan va arribar aquell vailet de quinze anys. «Tenia referents meus a dins el camp que sempre m’havien dit que fes el que pogués, que ja hi eren ells per solucionar el que fos falta».

Tot pel poble

Amb un total de quinze temporades, Ferran Auquer Simón és el jugador amb més partits federat de la història del club, per davant de Miquel Montaner Monti, que va competir en la lliga d’empreses, que ja va penjar les botes fa uns anys. Des de feia quatre estius, Auquer era capità de l’equip i, amb vint-i-nou anys, ha decidit deixar de trepitjar la gespa com a central.

«El bonic d’un equip regional és que tingui jugadors que sentin els colors i vulguin defensar el club i el poble. Ara en quedàvem pocs. Ho respecto, però la gran majoria canvia molt d’equips, potser massa pel meu gust, però és la meva opinió i és molt lícit, també», comenta sobre els moviments de les plantilles de regional, a diferència del que passava fa unes dècades. «Em retiro i ho faig tranquil perquè hi ha jugadors implicats. Vull trobar a faltar el futbol», reflexiona sobre el seu pas al costat com a jugador. I és que Auquer continuarà vinculat al club, a la nova junta directiva encapçalada per Miquel Montaner, juntament amb el jove Èric Sibecas. «Volem continuar amb aquesta línia de jugadors del poble. Si ve algú de fora, serà molt benvingut igualment», afegeix, amb el suport de l’antiga junta directiva del club que hi continuarà col·laborant.

Un dels veterans més joves que recorda el nostre futbol, un sentiment d’implicació pel poble, una rara avis que continua en perill d’extinció i que queda, com en el cas d’Auquer, com a anècdota quan això fou essència del futbol català dècades enrere. Un capità d’una altra època acaba la seva última jugada vestint la samarreta del Cistella com es feia abans; sense fer soroll.