«Aixecar-se a les 5 és dur, però has de pensar en els teus objectius»

Pere Ansón Barrientos, nedador figuerenc i castelloní de 18 anys, s’ha penjat la medalla de plata en el Campionat d’Espanya Open absolut en 4x100 m estils. L’ex del CN Figueres i GEN Roses ho va assolir a Màlaga en el seu primer any al CN Sant Andreu, de Barcelona, amb qui ha quedat quart per equips a la Copa d’Espanya de Divisió d’Honor.

Medalla de plata per relleus al Campionat d’Espanya absolut. Era el que us imaginàveu?

Estic content. Aquest era l’últim campionat de la temporada, si no vas a Europeus o Mundials. L’afrontava amb la màxima preparació, esperant resultats bons i poder millorar marques.

Com recordes els 4 x 100?

Va ser una prova molt emocionant. Teníem els primers al costat i quan em va tocar fer el relleu em vaig enfrontar a un contrincant d’aquesta temporada. La meva sorpresa va ser la marca que vaig fer, 1:03:81. Poder obtenir la medalla va ser molt emotiu.

En línies generals com t’has notat en el primer any al CN Sant Andreu?

Ha estat una temporada de traspàs i d’adaptació. El canvi ha estat gran, era un club diferent, anava a viure sol, començava la universitat... Em va costar adaptar-me, però al final ha estat gratificant a mesura que ha anat passant la temporada.

"Poder obtenir la medalla va ser molt emotiu. Ha estat una temporada d’adaptació"

Com recordes el pas del CN Figueres al CN Sant Andreu?

Va arribar un punt on tothom sabia que havia d’anar a la universitat. L’Hèctor Ruiz, l’entrenador que he tingut més anys a Figueres i el que m’ha portat on estic ara, em va dir que, si volia seguir amb la natació a un alt nivell i continuar millorant, el CN Sant Andreu era un molt bon club. Van estudiar el meu cas i em van acceptar.

Quin és el paper del club en l’àmbit estatal?

És el millor equip català que hi ha a Espanya; el millor d’Espanya. A la Copa d’Espanya, les noies van quedar primeres i els nois vam quedar quarts, a prop dels tercers. És un club molt competitiu i espectacular i té eminències com Joan Lluís Pons, Jèssica Vall, Àfrica Zamorano, Lidón Muñoz, que han anat als Jocs Olímpics.

Quantes hores entrenes a la setmana?

24. Entreno sis dies a la setmana, de dilluns a dissabte. Els dies que doblem els entrenaments, tres cops entre setmana, comencem a les 5 del matí, acabem a les 8 i vaig a la universitat. A les 2.45 torno a l’aigua, també fem físic, i acabem a les 6 de la tarda. Els altres dos dies només entrenem a les tardes.

Has dit a les 5 del matí?

És l’hora que ens aixequem. I ens llancem a l’aigua a les 5.45 h. En l’època que entrenava amb l’Hèctor, a Figueres, ja entrenava aviat al matí, durant una temporada. És dur i no és fàcil aixecar-se a aquesta hora. Però has de recordar els objectius que tens, el que vols aconseguir i el preu que estàs disposat a pagar. Tenir 10-15 companys que també ho fan al teu costat, et donen suport.

"La natació és sacrifici, per mi. És un esport molt complet i et cansa molt. De petit era bastant hiperactiu"

T’has especialitzat en braça?

Sí. A vegades toco estils. Però a tots els campionats faig 50, 100 i 200 m braça. Puc nedar bé a les tres proves. La que m’agrada més és la dels 200 m braça perquè et pots dosificar, veure què fan els contrincants i et dona temps a poder reaccionar a la carrera.

Quan vas nedar per primer cop?

Els meus pares sempre han apostat per mi per la natació. La meva mare ja anava a la piscina quan estava embarassada. Em van apuntar al curset de natació a la piscina de Roses, que fa el GEN. Vaig estar 3-4 anys a l’equip de competició del GEN; crec que vaig començar a competir als 10-11 anys. Abans d’aquesta edat només entrenava, per mi era més lúdic. Després vaig fer el salt a Figueres perquè l’Hèctor hi va anar.

Havies practicat algun altre esport abans?

Hípica, tennis a Empuriabrava i futbol a l’Esplais.

Però et vas decantar per l’aigua. Per què?

Vaig triar la natació perquè és un esport molt complet i et cansa molt. De petit era bastant hiperactiu, molt nerviós i els meus pares m’havien de cansar d’alguna manera (riu).

Què suposa la natació, per tu?

És sacrifici. Però té una de les millors filosofies de l’esport. Quan fa un any que et sacrifiques i a l’últim campionat guanyes una medalla, com ha estat aquest any, val la pena i la satisfacció és immensa. Et motiva a continuar. És un esport individual on treballes de manera autònoma, però amb el suport d’un equip.

Quin és el teu referent?

N’he tingut molts. El britànic Adam Peaty, que té el rècord del món en 50 i 100 m braça, i l’holandès Arno Kamminga, que també neda en 50, 100 i 200 m braça, com jo.

Parlaves que havies començat a la universitat. Què estudies?

Enginyeria elèctrica a la Universitat Politècnica de Catalunya.

"Estic molt motivat per la propera temporada. La començaré a un esglaó més a dalt"

En què podries treballar?

És una de les enginyeries més completes. Podria treballar en el manteniment, en la distribució i en la producció de l’energia elèctrica, en la mobilitat elèctrica... En tot el relacionat amb l’electricitat de mitjana i alta tensió. Sempre m’han agradat els cotxes i m’han interessat les energies renovables i els espais verds, i a l’institut (Alexandre) Deulofeu vaig escollir l’optativa de tecnologia industrial.

En l’etapa al Deulofeu et movies en una mateixa zona: institut i piscina gairebé de costat.

Sí, em passava tot el dia en aquest espai de Figueres. La meva rutina era entrenar una hora a la piscina a les 6.30 del matí, després anava a estudiar a l’institut fins al migdia, i a les 2 tornava a l’aigua.

Entre la medalla de plata d’aquest any i la de bronze de l’any passat en júnior, amb quina et quedes?

Amb la de l’any passat, perquè va ser molt complicat. Estudiava 2n de Batxillerat i tenia una pressió molt gran, però l’Hèctor i la meva família em van animar a tirar endavant. Vaig prioritzar els estudis i no sabia si anar al Campionat d’Espanya. I va caure una medalla, va ser la recompensa al sacrifici de tot un any.

Temporada acabada. Com es planteja la següent?

Estic molt motivat. He parlat amb els meus entrenadors i la propera temporada la començaré a un esglaó més a dalt.