A mitjans del març passat l’Eduard Vallmajó va decidir fer un pas al costat del primer equip de l’Adepaf. El veterà base de Figueres volia tenir més temps per estar amb la família i estar a punt pel naixement de la seva filla Íria.

Durant aquells mesos l’equip no estava al seu millor moment, encara havien d’arribar les incorporacions de Kingsley Chukwugozie i Ibrahim Olajuwon Basit, i l’equip patiria baixes importants com la de Pol Darnés a la posició de base. Tot i aixó l’arribada de Cristian «Toti» Ruiz i un canvi de dinàmiques l’equip es salvava a la penúltima jornada de la segona fase.

L’Edu Vallmajó és el segon de quatre germans, en Xavi, i Jordi també s’havien dedicat al bàsquet i en Lluís al futbol. Va començar a jugar a l’edat de premini amb l’equip del seu germà gran sense tenir fitxa i a poc a poc es va anar formant com a jugador. És de la generació del 1978 com l’actual president del club Oriol Rabert i en Pere Pla, també dins la junta. Alguns dels seus primers entrenadors van ser en Manel Compte, en Jaume Porcalles i en Carlos López. Aquella generació fou de les més bones que hi ha hagut al club de Figueres i l’Edu guarda un bon record de la seva etapa d’infantil quan, entrenats per en Carlos López van anar a Campionats de Catalunya. Amics i coneguts de l’Eduard recorden la final contra el Barcelona com un gran recital del segon dels Vallmajó durant el primer quart.

Tornar a casa

Uns anys més tard, l’Eduard va decidir esperar-se un temps més abans d’anar a Girona. Els seus companys Oriol Rabert i Pere Pla van anar a jugar al que aleshores era el Valvi Girona a l’edat de cadet, ell no hi va anar fins a júnior. Quan va tornar a Figueres el primer equip de l’Adepaf jugava a EBA, a l’inici dels 2000. En aquell equip hi va coincidir amb grans jugadors com Jordi Trias i Albert Sàbat, «només et feien falta veure’l dos minuts per saber que tenia alguna cosa de diferent, era molt bo. A part que tirava, i tira molt bé tenia un caràcter molt positiu dins l’equip. Era molt hàbil en tots els aspectes del joc, no es queixava i sempre sumava, era una persona molt senzilla».

Actualment, l’Eduard Vallmajó no descarta tornar a jugar. «Volia tenir temps per estar amb la família, no sentia que aportés prou a l’equip i anava molt cansat». El base de Figueres pensa que si troba un equip d’una categoria més baixa on pugui compaginar-ho tot, seguir jugant no és una mala opció.