Les primeres passes d’una nova disciplina esportiva s’han començat a viure a Navata. Novetat a l’Alt Empordà, ja que es tracta d’una de les tradicions esportives més icòniques i arrelades del folklore irlandès. El futbol gaèlic s’ha estrenat a la comarca amb una primera trobada amb uns deu participants que van poder ser els pioners d’aquest esport a l’Alt Empordà. Una pràctica exportada des d’Irlanda que compta amb referències des del segle XVI, però que es va oficialitzar l’any 1887. De la mà del lladonenc Xavier Arnau Casadellà i el navatenc Joaquim Santiago, també jugador i entrenador del Gaélicos Do Gran Sol de Barcelona, es va organitzar la primera presa de contacte amb aquest esport a la comarca, un punt de partida per a un futur engrescador que aspira a convertir-se en una proposta real amb el pas del temps.
«Va ser un primer tempteig. Vaig veure que en Joaquim volia organitzar una jornada a Navata i no m’ho vaig creure. Van venir jugadors de Barcelona a ajudar-nos, vam ser uns deu participants el primer dia i esperem ser més gent la pròxima vegada. Hi ha persones que s’han interessat», explica Xavier Arnau sobre la primera experiència de futbol gaèlic a casa seva. I és que el lladonenc va viure durant dotze anys a Irlanda, on va descobrir un esport «molt arrelat al país, la cultura i la llengua». Un baluard del folklore que s’ha exportat durant els últims anys a Europa, especialment a Galícia, on ja hi ha prop d’una quinzena d’equips i una federació pròpia. «Qui diu que amb el pas del temps no ho puguem tenir aquí? De moment, a Catalunya, tenim tres equips, un a Sitges i dos a Barcelona, però la idea és poder crear un grup a l’Alt Empordà o comarques gironines», explica.
Més antic que el futbol i el rugbi, el futbol gaèlic és un esport que fusiona les dues pràctiques anteriors en un terreny de joc on s’enfronten dos equips de quinze contra quinze. Es poden fer servir les mans i els peus per intentar marcar, introduint la pilota a la porteria alta de rugbi per sumar un punt, o a la porteria petita de futbol per sumar-ne tres. Fora d’Irlanda, s’ha adaptat a partits de nou contra nou, amb unes dimensions més reduïdes. Els jugadors poden córrer amb la pilota a les mans amb fins a quatre passes abans de botar-la, per fer-ne quatre més. Tanmateix, amb autopassades amb el peu, el jugador pot donar continuïtat a la seva cursa.
Un esport expatriat
La pràctica del futbol gaèlic a Europa l’han monopolitzat els ciutadans expatriats irlandesos per tal de seguir practicant la disciplina més popular del país. A Irlanda, les finals d’aquest esport poden reunir fins a vuitanta-cinc mil espectadors amb una filosofia particular. «Cap jugador cobra en aquest esport. A més, els equips es formen en els comptats, el que aquí serien les comarques. Per tant, si ets de l’Alt Empordà, tu només pots jugar amb l’equip de la teva regió», explica Arnau sobre una característica que dista molt dels esports mediàtics i plenament globalitzats.
En qualsevol cas, la seva particular filosofia representa un dels trets distintius d’aquest esport tan antic i particular. Les grans distàncies que han de recórrer els jugadors per entrenar i competir, a causa de la poca quantitat d’equips en actiu, representen un dels principals problemes a l’hora d’interessar-se pel futbol gaèlic. Un problema que sembla voler resoldre’s a l’Alt Empordà gràcies a la iniciativa que ha començat a fer les seves primeres passes a Navata.
