Dijous comença la Copa i, tot i que ni el rival a quarts de final (Estudiantes) ni, encara menys, el possible obstacle a semifinals (Perfumerías Avenida) tenen el mateix nivell que l'Al-Qázeres, el partit d'ahir també s'havia de guanyar. I la millor manera per fer-ho és la que van escollir jugadores com Vasic, Eldebrink, Palau, Araújo... Demostrant que els agrada molt el bàsquet. Que, encara que ja hagi arribat als 41 anys, en el cas de la base barcelonina, o que ho hagi sigut absolutament tot en aquest esport, com li passa a la sèrbia, a totes dues els hi segueix motivant, anar fins a Càceres, posar-se les vambes i sortir a un pavelló orfe de públic per fer el que els ha apassionat tota la vida: jugar a bàsquet. Només amb aquest respecte per a l'esport a qui li han dedicat gran part de la seva vida s'evita que es compliquin partits com els d'ahir contra un rival que, segurament, la temporada vinent jugarà a Lliga Femenina-2.

Un 58-83 que, entre altres coses, s'explica pel 7-19 dels primers 7 minuts, perquè Vasic va fallar el seu primer tir, un triple, en el tercer quan ja portava 16 punts amb un cent per cent d'efectivitat en atac i perquè, una autèntica rodamon del bàsquet com la sueca Frida Eldebrink, no es deixa distreure ni perquè el rival sigui poc competitiu ni perquè la Copa tregui el cap per darrere la temporada. Sense Chelsea Gray, encara lesionada, Eldebrink va jugar de base, posició que mai li ha acabat d'agradar, però es va mantenir impertorbable a l'hora de castigar la cistella extremenya amb la seva bona mà per tirar de fora. Al final, Eldebrink va ser la segona màxima anotadora del partit amb 14 punts, només superada per Vasic, que en va fer 21 en 22 minuts. La balcànica apunta a la Copa i va guanyar confiança amb un partit impecable a Càceres: a més del triple del tercer quart només va un fallar un tir de dos punts als darrers segons del partit.

21, 21, 20 i 21. L'anotació de l'Spar Girona en cadascun dels quatre períodes va ser gairebé calcada. L'equip d'Alfred Julbe no va deixar anar en un entorn propici per fer-ho. «Estic content, Càceres és un dels llocs on he desenvolupat la feina com a entrenador i, quan tornes en un lloc on han estat, sempre vols deixar bona imatge», va dir el tècnic badaloní, que va destacar «sense gent als pavellons tot és diferent, però en aquestes circumstàncies tan estranyes nosaltres no posem excuses i evitem optar pel camí fàcil de deixar-nos anar».

Així, sense deixar-se més enllà de les lògiques intermitències de qualsevol partit de bàsquet, l'Spar Girona va trobar la continuïtat en el joc després d'iniciar molt bé el partit amb l'encert de Sonja Vasisc i la idea d'entrar pilotes a dins a Julia Reisingerova. El tècnic local, Jacinto Carbajal, ho va intentar aturar amb un temps mort (7-19, en el minut 7 després d'un triple de Vasic). Però no hi va tenir res a fer. Les jugadores tenien clar que ahir s'havia d'anar per feina i l'Al-Qázeres estava absolutament mancat d'arguments per canviar el rumb del partit. I no ho va fer.