06 de març de 2020
06.03.2020

El pas endavant de Cosialls

L'aler pivot viu el seu millor moment en dos anys a Girona Després del salt de Copa Catalunya a LEB Plata, aquest graduat en Química vol fer camí al bàsquet d'elit

06.03.2020 | 06:30
El pas endavant de Cosialls

El Bàsquet Girona ha arribat al tram decisiu de la temporada molt endollat. Torna a ser un equip alegre, coral, i amb els mecanismes perfectament engreixats. Tothom aporta, tant els protagonistes principals, com els actors secundaris, i aquesta profunditat de plantilla pot acabar sent determinant a l'hora de conduir-lo a LEB Or. Una de les alegries de la temporda, sobretot en els darrers partits, és el pas endavant de l'aler pivot Robert Cosialls. Amb 23 anys és un dels dos únics jugadors que s'ha mantingut a la plantilla respecte la de la campanya anterior (l'altre és Sergi Costa), i tot i que ell, modestament, assegura que s'entrena «com sempre» i que tot és qüestió de ratxes, se'l veu amb una frescor i desvergonyiment inèdit fins ara. Cosialls, que s'havia iniciat com a futbolista «perquè a casa eren molt futbolers», fins que va decidir canviar al bàsquet, que era «el que a mi m'agradava», va passar per totes les categories inferiors del Sant Cugat, l'equip del seu poble, abans d'arribar al sènior de Copa Catalunya. Allà va ser on els tècnics el van descobrir i li van proposar saltar dues categories per estrenar-se a Plata, en el bàsquet professional.

«L'any passat era com una prova per mi mateix, per veure si realment em podia fer un lloc a la categoria i viure d'això. Quan em van renovar l'estiu passat vaig entendre que sí, i ara aquest segon curs a Girona hauria de ser millor que l'anterior», relata Cosialls. Defuig del protagonisme. Assegura que «tots els que estem a l'equip tenim nivell per jugar a Plata» i es mostra «content amb la bona dinàmica i la química que tenim. Això després queda reflectit a la pista, en la manera com juguem, amb més alegria».

La realitat és que en la penúltima jornada de la Lliga regular, al Prat, va firmar 14 punts, 5 rebots i 19 de valoració amb un 100% d'encert en el tir. I que una setmana més tard es va enfilar fins als 16 i als 7 rebots davant l'Albacete. A Santader, en l'estrena de la fase d'ascens, la seva aportació va ser menor (2 punts), però dimecres contra el Juaristi va ser un punt de referència a la segona meitat per senteciar els bascos. Fins i tot el tècnic Àlex Formento s'hi va referir al final del partit: «Ha fet un pas endavant i hem d'estar orgullosos de veure com creixen els jugadors que venen a Girona. Transmet seriositat i confiança, ens ha ajudat a pujar la pilota i els seus companys el busquen. Això és important en un jugador tant jove».

L'aler pivot explica que va escollir venir a Fontajau «perquè hi ha un projecte molt bonic i atractiu». Graduat en Química (i ara cursant un postgrau de Nutrició a la UOC), va esperar a tenir la carrera pràcticament acabada abans de fer el pas de provar-se en categories superiors a Copa Catalunya i en un equip professional. Ara ja no es tracta d'entrenar tres cops per setmana, sinó que ho fa cada dia, sovint en dobles sessions, amb viatges per tot l'Estat i controls de nutrició i estat físic, a banda d'un treball tàctic molt ben elaborat. «Vaig pernsar que aquí seria el millor lloc, m'encanta la ciutat i, a més, el president és Marc Gasol», afirma. Del futur, més enllà de la visita a Ponferrada diumenge, no en parla: «Estic gaudint de l'experiència i l'any que ve ja veurem on soc. No em plantejo ni arribar a l'ACB, ni a la LEB, ni deixar el bàsquet, tot dependrà de com em senti». Per si de cas, però, sempre li queda el Pla B de la Química.

Toca parlar de les possibilitats d'ascens. El Girona ja és segon però el Múrcia (i l'ascens directe) és a dos triomfs més l' average. «És complicat atrapar-los. Nosaltres anem a guanyar tots els partits. Ens hem de concentrar en nosaltres i, a partir d'aquí, si pugem directe bé, i si fem play-off, també, perquè tindrem opcions d'aconseguir-ho».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook