09 de gener de 2020
09.01.2020

El treball no sempre acaba donant fruits

Un triple de Mendy a dos segons del final hauria premiat l'esforç de l'Uni, que, sense Coulibaly, es desgasta per aturar la immensa Ciak, i les tiradores del Lió li acaben posant el partit costa amunt al segon temps

10.01.2020 | 06:30
El treball no sempre acaba donant fruits

Un triple de Mendy a dos segons per acabar el partit. Si hagués entrat, ara aquí escriuríem que l'Spar Citylift va fer una nova gesta a Fontajau derrotant el potent Asvel Lió tot i la baixa de Coulibaly i va completar el feliç retorn de Marta Xargay al club. I hi afegiríem que l'Uni va quart a l'Eurolliga, i que pensar en els quarts de final no és cap bogeria. Però el triple no va entrar. Les dues frases anteriors no serveixen per a res, i algú s'atrevirà a recordar que l'equip està fora de les places que donen accés a l'Eurocup. Així és l'esport. Una acció canvia les percepcions, però no modifica la realitat. I aquesta explica que l'Uni va tornar a fer un altre notable partit a Fontajau, però que la manta del seu esforç va acabar sent massa curta després d'haver suat per tapar el físic de Ciak, en principi imparable sense Coulibaly. No va poder sortir a tapar els tirs de Johannes, Clark o Tanqueray, que amb dos triples seguits va posar l'Uni contra les cordes (52-61). Les gironines no van tirar la tovallola i van acabar disposant d'un tir per guanyar, però Mendy, que minuts abans veia la cistella immensa (25 punts), no va poder encertar el darer triple (63-65).

La contraposició de la imatge de Mima Coulibaly a la banqueta amb ulleres fosques, no va jugar ni un minut, amb la de la imponent pivot francesa movent amb una coordinació impressionant els seus prop de dos metres no feien preveure res de bo. Ciak va fer sis dels primers vuit punts del Lió, però l'Spar Citylift Girona aguantava com podia. Patint, serrant les dents, defensant tan fort com podia i provant de córrer. El primer avantatge gironí no va arribar fins al segon quart (15-14, després d'un contracop finalitzat per Mendy) just quan Surís acabava de veure com ja tenia les seves pivots (Andusic i Elonu) amb dues faltes de tant topar contra la muralla que és el cos de Ciak.

Estava clar que els problemes s'havien d'arreglar defensant. I aquí Marta Xargay és una especialista. De les millors d'Europa. L'aler gironina és el complement perfecte per a la manera d'entendre el bàsquet de la seva amiga Laia Palau. Les gironines van deixar el Lió amb només 9 punts en el segon quart amb les franceses negades en el tir (0 de 9 en triples fins al descans) i la primera, de les moltes que vindran, gran assistència de Laia Palau a Marta Xargay per posar l'Spar Citylift Girona amb 7 punts d'avantatge (29-22) just abans del descans.

Magali Mendy, Magali Mendy i Magali Mendy. Així va ser el principi del tercer quart. Un espectacle anotador de l'escorta francesa de l'Uni recordant, un cop més, a un dels grans equips del seu país la incongruència que va haver de marxar a la lliga alemanya i a Girona, on ara ha tornat, per fer-se un lloc a l'elit. Mendy va fer els 8 primers punts de l'Uni en el tercer quart, n'acabaria fent 18 dels 25, i tot i la seva increïble exhibició, les gironines van acabar el període perdent. I com s'explica el 52-55? Perquè el Lió les va ficar de tots els colors. Ciak ja no era tan dominant a prop de cistella, però Johannes i, sobretot, Alysha Clark s'havien despertat. Si les franceses havien anotat 9 punts en el segon quart, en el tercer en van fer 32. Una brutalitat que va tenir continuïtat a l'inici dels últims 10 minuts amb dos triples seguits d'Ingrid Tanqueray que van deixar l'Spar Citylift Girona contra les cordes (52-61).

Complicat? Sí. Impossible? No. Res ho és per a l'Spar Citylift Girona. S'havia de tornar a recuperar l'essència al darrere. Serrar les dents, patir i defensar per poder córrer. I així ho va fer l'Uni. Un triple de Vasic va fer saltar de les seves cadires els ja habituals tres mil espectadors de Fontajau. 61-65 i menys de cinc minuts per jugar-se. La remuntada era possible. A dos minuts d'acabar, la cistella va escopir un tir a anella passada de Mendy. Hauria estat el seu vint-i-setè punt i l'empat a 65. I el 63-65 ja no es mouria més perquè cap dels dos equips seria capaç de tornar a anotar, incloent-hi un triple de Mendy a dos segons per acabar que hauria donat la victòria a l'Uni i desbrossat el camí de les gironines en una Eurolliga que està sent molt poc generosa amb l'esforç de l'equip d'Èric Surís.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook