29 de novembre de 2019
29.11.2019

Quan anar a veure l'Uni ja passa per davant del Barça de Champions

Les tres mil persones de dimecres a Fontajau en la victòria contra el Dinamo de Kursk fan molt evident el salt endavant d'un Spar Citylift Girona que va guanyar la seva primera Lliga l'any 2015, amb 800 socis, i ara frega els 2.500

29.11.2019 | 06:30
Shabanova i Coulibaluy, dimecres a la nit a Fontajau, amb part dels tres milers d'espectadors al fons.

En la seva curta, però recordada, etapa a Girona, l'actual entrenador del Barça, Svetislav Pesic, solia aprofitar les rodes de premsa per esplaiar-se parlant i donant voltes sobres les situacions que no entenia, o bàsicament no li agradaven, sobre el club, l'Akasvayu, l'afició gironina o la mateixa ciutat. Una de les reflexions recorrents del tècnic serbi girava al voltant de l'afluència d'espectadors a Fontajau en els partits europeus entre setmana. Pesic no entenia per què en els partits europeus entre setmana, d'una FIBA Cup que l'Akasvayu acabaria guanyant, les entrades eren més baixes que en els partits de Lliga. Com es passava d'un dimecres amb encara no 2.500 espectadors per veure com Marc Gasol i companyia passaven per sobre del Dijon francès (117-83 en el partit de l'impactant 10/11 en triples de Fernando San Emeterio) als quatre o, en alguns casos, cinc mil espectadors que hi havia en diumenges amb rivals com Valladolid, Múrcia o Caja San Fernando. La diferència, i això és el que no entenia Pesic, era el dia. A Girona, el bàsquet i anar a Fontajau s'ha associat tradicionalment en diumenge a la tarda i, per això, els tres milers d'aficionats que van veure, i gaudir, dimecres de la victòria de l'Spar Citylift Girona contra el Dinamo de Kursk són la millor prova de la gran consolidació del projecte de l'Uni. Un club que, fa quatre anys, quan es va proclamar per primer campió de Lliga, tenia al voltant de 800 socis i ara en té poc més del triple, uns 2.400, i posa 3.000 espectadors a Fontajau passant per sobre de la coincidència, abans percebuda sempre com a sinònim de «mala entrada», amb un partit transcendent del Barça a la Lliga de Campions de futbol.

«En competició europea estem creant un ambient molt bo a Fontajau en els partits entre setmana, amb la gent xiulant en cada defensa, ajudant-nos a lluitar al màxim per cada pilota i a guanyar partits», explica Èric Surís, que té clar que l'ambient que es va viure dijous contra el Dinamo de Kursk és hereu del que s'ha viscut en les dues últimes temporades en les eliminatòries d'anada i tornada contra Montpeller, Lió, Moscou, Olympiakos, Galatasaray... «La resposta de la gent no ens ha de sorprendre, a l'Eurocup era el mateix però en format més petit del que és ara en l'Eurolliga, amb una lligueta en lloc d'aquelles eliminatòries d'anada i tornada i amb rivals superior físicament i tècnica», continua Surís, en una anàlisi que demostra que, com ha passat en el cas de l'augment de la massa social, la resposta del públic en els partits entre setmana tampoc ha deixat de créixer.

En la primera temporada de l'Uni en l'Eurolliga, 2015/2016, les gironines no van aconseguir escapolir-se de l'últim lloc del grup en una primera experiència marcada per la marxa de Chelsea Gray abans de Nadal i per lesions com la de la grega Artemis Spanou. Tot i això, l'equip que entrenava l'actual tècnic del Perfumerías Avenida, Miguel Àngel Ortega, va aconseguir algunes victòries de mèrit. Especialment, una contra el Praga que va arribar a Fontajau com a llavors vigent campió d'Europa i amb jugadores com Laia Palau, Marta Xargay o Sonja Petrovic, que no va jugar per unes molèsties a l'espatlla. Doncs aquell dia, al voltant de 1.500 persones van veure l'Uni derrotar les txeques amb un bàsquet final de Knezevic. Ara, quatre temporades després, l'Uni va reunir 2.500 espectadors contra el Sopron i 3.000 davant el Kursk.


Dues victòries de prestigi

La temporada passada, el Dinamo de Kursk va quedar subcampió de l'Eurolliga en perdre la final contra l'Ekaterinburg, que, en semifinals, havia deixat fora el Sopron. Kursk i Sopron, dos dels quatre participants de la darrera Final Four de l'Eurolliga, han perdut a Fontajau en els dos únics partits que l'Spar Citylif Girona ha jugat com a local en aquest primer tram de l'Eurolliga. Dues victòries de prestigi d'un equip que es troba molt còmode al costat del seu públic. «Es nota molt jugar a casa o jugar a fora, tens el suport de la gent que t'ajuda molt en els moments complicats i, a sobre, no hi ha el desgast d'haver de viatjar i pots preparar bé el partit», apunta María Araújo sobre la diferència entre jugar a Fontajau, on l'Uni ha derrotat Sopron i Kursk, o a fora, on les gironines han perdut contra Fenerbaçe, Lió i Gydnia.

Un 2-3 de balanç que deixa les gironines encara amb opcions d'aspirar absolutament a tot. En un equip molt igualat, només el Fenerbahçe ha guanyat quatre partits dels cinc; Schio, Montpeller i Sopron tenen tres victòries; Girona, Lió i Kursk, dues; i el Gydnia polonès, una. I, tot això, sense que les gironines hagin pogut comptar encara amb dues de les seves peces clau: Núria Martínez i la, per a molts, millor jugadora d'Europa dels últims anys, Sonja Petrovic. D'aquí a ben pocs dies, l'aler sèrbia ja s'estarà entrenant a Girona un cop superada una lesió al genoll.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook