18 de gener de 2019
18.01.2019
Futbol

Mor Pere Comamala, president d'honor de la Unió Esportiva Lladó

Comamala tenia 66 anys, el camp de futbol porta el seu nom des del 2015 i va ser president de l'entitat durant tres dècades

18.01.2019 | 11:37
Pere Comamala, veient el partit Lladó-Vilajuïga, del setembre del 2018

La Unió Esportiva Lladó està de dol per la mort, aquest divendres dia 18 de gener al matí, de Pere Comamala, qui va ser president del club durant 28 temporades (1987-2015). Comamala, que tenia 66 anys, estava fent tractament per tenir cura de la malaltia renal que patia i tenia la condició de president d'honor del Lladó.

A més, el camp de futbol estava batejat amb el seu nom des del 2015 en reconeixement a la seva dedicació pel club, que va exercir durant tres dècades. Tot i deixar la presidència, Comamala seguia vinculat a l'entitat, ajudant en totes les tasques possibles i seguint cada partit del primer equip, de Quarta Catalana, que, precisament, li tocava descansar aquest cap de setmana. L'enterrament serà aquest dissabte a les 11 del matí a l'església de Lladó.

PERFIL PUBLICAT AL SETMANARI DE L'ALT EMPORDÀ (6/10/2015)

Lluís Ribera / Lladó

La dedicació a un club de regional és sacrificada i, a vegades, poc reconeguda. Ho saben bé els presidents, membres de junta i encarregats de material. Però que el teu nom quedi per sempre més al camp on tantes hores hi has passat ha de ser de pell de gallina. És el cas de Pere Comamala, que ha fet un pas enrere després de 35 anys –28 dels quals, com a president– a la Unió Esportiva Lladó.

Al juny, la Federació Catalana va reconèixer la seva tasca al Teatre Municipal El Jardí a la Nit dels Campions, mentre que l'11 de juliol, el club va retre-li un homenatge amb un triangular, però a més van col·locar una placa que acredita que el Municipal passa a denominar-se Pere Comamala Font. "Se'm van posar els collons per corbata, no m'ho pensava, va ser una sorpresa i els jugadors també em van regalar un quadre amb fotos", recorda aquest lladonenc de 63 anys


Pere Comamala, al 2015, amb la placa que recorda que el camp de futbol porta el seu nom (Foto: Francesc Aguilera)

A la comarca, el Sant Llorenç de la Muga va prendre una iniciativa semblant ara fa un any quan va batejar el seu complex amb el nom de Quim Juanola, el seu incansable utiller.

Despertar els jugadors el diumenge

Durant aquest període, Comamala ha estat president, delegat de camp i utiller, entre altres tasques. També, s'encarregava de tocar-nos el crostó si hi havia un error a l'hora de publicar les classificacions. Per motius de salut –té problemes al braç dret i dificultats per caminar–ha optat per deixar pas a noves generacions, tot i que segueix figurant honoríficament a la junta directiva "a baix de tot, sense obligacions, però si em toca ajudar hi
vaig", afegeix. I és que Comamala, solter, anava cada dia al camp "menys el dilluns, obria i tancava el camp, netejava els vestidors...".

El complex era la seva segona casa, tot i que per fortuna el seu habitatge és a tocar al camp. Recorda que una nit es va oblidar de tancar els aspersors "i a les 4 de la matinada saltava per la finestra per anar a tancar l'aigua". Comamala exercia de delegat de camp, una tasca incompatible amb la de president:"Dret a llei no ho podia fer, però només un àrbitre de Banyoles ho sabia i no em deia res, feia els ulls grossos".

Al llarg d'aquests 35 anys amb el club a Segona i a Tercera Regional –actualment coneguda com a Quarta Catalana– l'expresident del Lladó ha tractat amb un grapat de tècnics i jugadors. "En Gigi (Antoni Trayter) és l'entrenador del qual tinc més bon record, també l'Àngel Roura (actual president) i en Jordi Comalat. Els jugadors més bons que recordo són Joan Fàbrega, que ara és l'alcalde, Albert Soler, Magali, Carreras...". En referència a la relació amb els clubs, explica que amb qui millor es portava era amb el Navata:"Els partits amb ells abans no s'acabaven mai, hi havia
hòsties, però la relació era bona, ens deixem maquinària del camp".

Ara, el Lladó juga com a local els dissabtes a la tarda, però no fa gaire ho feia els diumenges al matí:"Fèiem aquest horari perquè així els jugadors tenien la tarda lliure, però cada vegada havia de trucar 3 o 4 jugadors a casa perquè vinguessin; s'adormien"

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook