La Fiscalia del Tribunal Suprem ha decretat l'arxiu de les diligències d'investigació que mantenia obertes sobre la fortuna del rei emèrit Juan Carlos I. Són les referides a les presumptes comissions il·legals per l'adjudicació de l'AVE a la Meca, les del suposat ús de targetes 'black' sufragades per un empresari mexicà, i la relativa a la fortuna que hauria ocultat a l'illa de Jersey.

L'arxiu de les tres línies arriba en forma de dos decrets (el 40/2020 i el 44/2020) firmats pel fiscal cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, qui va prendre el relleu en solitari de les perquisicions després de la defunció de qui era tinent fiscal del Suprem Juan Ignacio Campos.

Segons explica en el més extens dels dos, l'objecte de la primera de les línies d'investigació era un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera en la qual es va produir l'adjudicació, a l'octubre de 2011, de les obres de la segona fase de la construcció de l'AVE que uneix les ciutats de Medina i La Meca (l'Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula, format per dotze empreses espanyoles i dos saudites.

S'investigava la relació d'aquesta adjudicació amb l'ingrés de 64,8 milions d'euros (100 milions de dòlars), ordenat el 8 d'agost de 2008 per l'aleshores Rei de l'Aràbia Saudita en el compte de la Fundació LUCUM de la qual Juan Carlos I seria el seu titular real.

El Ministeri Públic indica que en relació amb els fons rebuts en 2008 per la fundació panamenya LUCUM, en un compte del banc Mirabeaud de Ginebra, s'han identificat quotes defraudades a la Hisenda Pública en l'IRPF dels exercicis 2008 a 2012 que superen amb escreix el que el Codi Penal estableix com a llindar del delicte.

Recorda que la possible responsabilitat penal dels exercicis 2008 a 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte. I que encara que la de 2012 no està prescrita no seria susceptible de retret penal perquè fins al 19 de juny de 2014 estava protegit per la inviolabilitat.

D'altra banda, indica que la investigació no ha pogut establir, si més no de manera indiciària, cap vinculació entre el referit ingrés de 64,8 milions i l'adjudicació de l'AVE pel qual no pot dir que aquesta quantitat guardi relació amb el pagament de cap comissió.

Així, indica que es tractaria d'un regal que podria haver sigut rebut en consideració a la condició de Cap de l'Estat de Juan Carlos I en 2008, i, per tant, era susceptible d'integrar el delicte de suborn, encara que aquest possible delicte estaria clarament prescrit.

El decret d'arxiu referent a Lucum i l'AVE a la Meca analitza també la possible comissió d'un delicte de blanqueig de capitals per les operacions financeres i societàries que va realitzar l'emèrit entre 2008 i 2012 després de rebre aquesta quantitat de 64,8 milions d'euros. Però la Fiscalia indica una vegada més que els actes susceptibles d'integrar alguna de les conductes descrites en l'article 301 del Codi Penal haurien cessat en 2012, data coberta per la inviolabilitat que l'article 56.3 de la Constitució reconeix al Cap de l'Estat.

Les donacions de Sanginés

La Fiscalia sosté que entre 2016 i 2019 l'amic de l'emèrit Allen Sanginés Krause va ordenar una sèrie de transferències des de comptes bancaris -de la seva titularitat directa o indirecta a través de la societat Pretorian Prevention SA- a comptes a nom de Nicolás Murga Mendoza, militar actualment jubilat, que en 2007 va ser nomenat ajudant de camp de la Casa del Rei.

Segons consta en un dels decrets, l'import total d'aquestes transferències -que ascendeix a 516.606 euros- "ha sigut destinat a l'abonament de despeses particulars de S. M. D. Juan Carlos de Borbó i Borbó o de persones relacionades amb ell per tractar-se de familiars o afins del mateix".

A més, Sanginés Krause va ordenar transferències a altres dos comptes per un import total de 471.673 euros que es va destinar al pagament de viatges efectuats pel rei emèrit, així com pels seus familiars o reunits. La Fiscalia també apunta que va abonar els serveis sanitaris prestats en 2017 i 2018 per Juan Carlos I per un import total de 95.365 euros.

Segons els fiscals, "no hi ha constància de contraprestació". Es tracta d'actes unilaterals efectuats a títol "lucratiu" i que, per tant, "són donacions que estan subjectes a l'impost de successions i donacions" regulats per la llei.

Precisen que "cada donació ha de ser declarada amb independència de la resta". Recorda que l'impost es reporta el dia en què es causa o subscriu l'acte o contracte i que el termini de presentació de la declaració és de 30 dies hàbils.

El desembre de 2020 el rei emèrit va presentar en l'Agència Tributària declaració de l'impost sobre successions i donacions amb el següent detall: quota a ingressar 556.412 euros, recàrrecs per 83.461 euros i interessos de demora per 38.516 euros. La va acompanyar amb un escrit en el qual manifestava que l'autoliquidació responia "a les donacions d'Allen Sanginés Krause".

Indica que, segons els informes de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau, "l'autoliquidació no és correcta" perquè, entre altres coses, va aplicar l'escala a la suma de les bases imposables de totes les donacions en lloc d'haver liquidat cadascuna d'elles aplicant el tipus marginal de gravamen. Per aquest motiu "ingressarà quotes més altes de les quals corresponen".

Assegura que les donacions de Sanginés i la posterior declaració no representen un delicte contra la Hisenda Pública. "La quota de cadascuna de les donacions és notablement inferior als 120.000 euros, element inexcusable del delicte contra la Hisenda Pública, al marge que tal quantia s'entenga com una condició objectiva de punibilitat o com un element del tipus", assenyalen els fiscals.

"Connexió indubtable" amb els diners

La tercera línia d'investigació és la referida als fons ocults en paradisos fiscals. Aquestes perquisicions van començar el 19 d'octubre de 2020 per un informe del SEPBLAC on alertava de l'existència del 'trust' JRM, constituït en 2004 a Jersey per Joaquín Romero Maura per 10,2 milions d'euros si bé apuntava a "certs indicis que el propietari últim dels fons del 'trust' podria ser Juan Carlos de Borbó".

El SEPBLAC assenyalava entre aquests indicis que els diners amb els quals Maura va crear The JRM procedirien de la liquidació el 9 de març de 2004 d'altres dos 'trusts' dels quals l'antic monarca "hauria sigut beneficiari fins a la seva dissolució": Tartessos i Hereu, constituïts també a Jersey en 1995 i 1997, respectivament, per Manuel Jaime de Prado i Colón de Carvajal, "persona molt pròxima" al rei emèrit.

Luzón afirma en el seu decret que els fons amb els quals es va crear JRM, "tenen una indubtable connexió amb l'ex cap de l'Estat espanyol", si bé al mateix temps explica que "el rellevant a l'efecte d'aquesta investigació penal és determinar si des que es va constituir aquest 'trust' en 2004 i, especialment, des de juny de 2014, és possible establir alguna vinculació" entre aquests diners i Don Juan Carlos.

Afig, "des de 2004 a 2021 no existeix cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb Juan Carlos de Borbó, ni en la seva gestió ni en la capacitat per a disposar dels fons". "En cap moment ha tingut est la condició de beneficiari del 'trust' ni consta que hagi percebut cap quantitat dels seus comptes", precisa.

Indica que des que l'emèrit va abdicar i va perdre la inviolabilitat "les disposicions del JRM 2004 Trust ho han sigut en unes quanties que en cap cas aconseguirien la quota corresponent a un delicte contra la Hisenda Pública, tot i que tals fons hagueren sigut eventualment entregats a un contribuent espanyol, una mica del que no existeix cap constància".