«La clau és preparar-te durant tot el curs i portar les coses al dia»

Júlia Fita (J.G.) i Blai Higueras (B.H.) són alumnes de l'institut Ramon Muntaner de Figueres i van obtenir un 9,7 a la fase general de la selectivitat, les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), aconseguint la segona millor nota de la demarcació de Girona. Fita estudiarà Medicina a la Universitat de Girona, mentre que Higueras farà Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Fa uns dies van conèixer que havien aconseguit la segona millor nota de les PAU de les comarques gironines. Com van assabentar-se’n?

Júlia Fita: El dimecres 21 de juny, un dia abans del previst, vam saber la nota. I el divendres ens va trucar el Departament de Recerca i Universitats i ens van donar la notícia.

S’esperaven treure un 9,7?

J.F.: Com que necessitava la nota tenia l’esperança d’obtenir un bon resultat. A més, havia estudiat força, però tan alta no ho esperava.

Blai Higueras: En el meu cas no necessitava una nota tan elevada. Sí que vaig preparar-me molt, però no esperava un 9,7, ni de bon tros.

Com es van preparar?

B.H.: Penso que la clau és anar-te preparant durant tot el curs i portar les coses al dia. Algun cop alguna cosa pot haver anat malament i aleshores toca reforçar-ho. I a final de curs, reduir la vida social, que tampoc en podíem tenir molta abans, i acabar de fer un últim esforç. També és important repassar les optatives, ja que potser hi ha temes que no havíem tornat a tocar des del mes d’octubre.

J.F.: Si ho portes bé durant el curs, el mes previ és repassar perquè tot estigui clar. Es requereix molta constància.

Deien que la vida social havia minvat durant un temps. Com han portat aquesta situació?

«Hi ha pressió i hi ha nervis, però no és una cosa constant. Al cap i a la fi, si et centres massa en això, tampoc estudies»

J.F.: Hi ha pressió i hi ha nervis, però no és una cosa constant. Al cap i a la fi, si et centres massa en això, tampoc estudies. És anar fent i si surt bé genial, i si no surt bé ja buscarem alguna altra cosa. Evidentment, també és important descansar per poder tirar endavant aquests estudis.

Amb aquesta nota no tindran problemes per accedir a la carrera que volen, ja s’han matriculat?

B.H.: Sí, de fet el passat divendres va ser l’últim dia, però ja ens havíem matriculat feia dies.

Per què han escollit estudiar Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions i Medicina?

J.F.: Des de petita m’havia cridat l’atenció la veterinària, però amb els anys he anat canviant cap a medicina. I l’any passat vaig participar en el programa Joves per la Medicina, i allà vaig acabar de decidir-me.

B.H.: Jo tenia clar que tot el que era biologia res, no m’agrada i amb un tall em marejo. Jo volia fer una enginyeria, però no sabia quina i al Saló de l’Ensenyament em van assessorar i vaig triar aquesta. A més, també vaig ser al programa Joves i Ciència i vaig fer-hi dos anys temes més científics i el tercer sí que vaig fer-hi coses d’enginyeria.

Com va ser l’experiència en aquests dos programes de la Fundació Catalunya - La Pedrera?

J.F.: Molt bonica perquè et portaven a llocs que a la nostra edat no hi aniries. També et permet veure si allò t’acaba d’agradar, o si la carrera pot estar bé, però la part més pràctica no t’acaba de convèncer...

B.H.: Sempre dona més experiència. Per exemple, a l’institut sí que fem coses al laboratori, però no és un professional com els que teníem allà.

La curiositat de la seva notícia és que són dos amics, del mateix grup, del mateix institut i els dos amb la segona millor nota de la selectivitat de tota la província.

J.F.: Havíem coincidit en alguns exàmens amb notes semblants. Sempre hem estudiat el mateix i ens hi esforcem molt.

B.H.: Mai hi ha hagut rivalitat, cadascú ha anat fent el que pot. En aquest cas hem coincidit, no amb les mateixes notes a cada examen, però sí en la global.

Què us van dir els vostres amics?

J.F.: Va fer gràcia, però res més. Al final són dècimes.

B.H.: Hi juga molt el factor sort.

Al final les PAU depèn, com bé diu, de la sort perquè es desconeix què preguntaran.

B.H.: Exacte, en matèries com història, el que et pregunten és molt determinatiu de què trauràs. Tot i que portis bé tot el temari, sempre n’hi ha un que el portes millor.

J.F.: A vegades són detalls que potser en aquell moment no recordes o preguntes tipus test que tens dubtes, la deixes en blanc per por, i després la que pensaves que era la correcta ho acaba essent.

Què és el que han trobat més fàcil d’aquestes proves?

B.H.: Anglès. En aquest cas no és qüestió del nivell de dificultat ni de l’àudio, sinó que les preguntes estan formulades per fer-te dubtar, són ambigües.

J.F.: Coincideixo amb el que diu.I el més difícil?

J.F.: Les específiques en general, però sobretot biologia comparat amb els exàmens d’altres anys.

B.H.: També les específiques, però en el meu cas la que em va semblar més difícil va ser tecnologia perquè hi havia exercicis que no havien sortit.

Acabar la "sele" al final és un alliberament.

J.F.: I tant! El dia que vam acabar estava molt cansada i vaig descansar. Després vam marxar de viatge una setmana per oblidar tot això.

B.H.: Amb tres amics més vam a Viena a desconnectar. Ho teníem planejat des del mes de novembre i estava pensat per ser aquí quan sortissin les notes.

Dos alumnes de l’institut Ramon Muntaner de Figueres empaten en la segona millor nota de les PAU a Girona

Més enllà dels estudis, quines són les seves aficions?

B.H.: Jo competia a escacs a nivell català, i algun cop estatal i a la lliga del sud de França. Però ho vaig haver de deixar a mig curs per poder centrar-me en els estudis.

J.F.: Feia natació dos cops per setmana, però sense competir. Anava a nedar i a estar amb les amigues.

Al setembre ja seran a la universitat, com s’imaginen aquest futur?

J.F.: Crec que no acabem de ser del tot conscients que d’aquí poc fem un canvi total. Ho saps, però encara queden dies pel setembre

B.H.: A curt termini anar a Barcelona i estudiar, treure’m la carrera si es pot i després començar a treballar aquí o a fora.

Es plantegen anar a l’estranger?

J.F.: Per què no? A mi encara em queden sis anys de carrera i el MIR, però si em surt la possibilitat i aleshores considero que és una bona opció, doncs potser sí.

B.H.: On hi hagi feina. A més, a fora sempre se sol guanyar més i sobretot en aquelles feines que requereixen formació tècnica i d’investigació.

Ara s’ha acabat el curs escolar. Què els hi diríeu a aquells alumnes que han acabat l’educació secundària i que començaran els estudis postobligatoris?

«Hi ha la sensació que als de ciències se’ns demana que siguem bons en tot, mentre que la gent de lletres pot especialitzar-se més»

J.F.: Si fan batxillerat, que és el que conec, que vagin fent dia a dia, sense estressar-se.

B.H.: I que no facin batxillerat si no tenen clar que vulguin fer una carrera que ho requereixi. Hi ha graus que pots accedir sense fer-ho i, fins i tot, potser hi arribes més ben format des de cicle en alguns casos, sobretot les que es necssita experiència prèvia.

J.F.: Sincerament, batxillerat és feixuc. Tenim assignatures que potser sobren perquè al final no ens seran útils pel curs que ve, per molt bé que ho facin els professors. Llegir La plaça del Diamant, per exemple, està molt bé i és interessant, però potser no és el que necessito ara. Però això també ens passa a les matèries específiques, amb temes que no els tornarem a fer mai més.

B.H.: A les PAU tenim quatre assignatures de la fase general purament de lletres, almenys fins ara. Hi ha la sensació que als de ciències se’ns demana que siguem bons en tot, mentre que la gent de lletres pot especialitzar-se més.