Habitatge

Roses és el municipi del litoral empordanès amb el metre quadrat més car, 6.352 euros

La construcció agafa embranzida arreu de la demarcació i els habitatges iniciats augmenten un 36%

Els preus per metre quadrat més barat es troben a Figueres i la Bisbal d'Empordà

Un edifici en construcció

Un edifici en construcció / ACN

Empordà

Empordà

Arreu de la demarcació de Girona, de mitjana, el preu dels pisos nous ha baixat un 7% durant el 2023, segons l'últim estudi de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE). Aquest assenyala que ara comprar un pis de 82,9 metres quadrats -la superfície més habitual- costa 349.647 euros. Sobretot, els preus per metre quadrats més cars es troben al litoral de l'Alt Empordà i el Baix.

Si es focalitza l'estudi per poblacions, aquella que té el metre quadrat més car és Roses, 6.352 euros; a aquesta, la segueixen Platja d'Aro, 5.900 euros i Lloret de Mar, 5.412 euros; cosa que reflexa l'impacte del sector turístic i el pes de les segones residències a la demarcació. Per contra, a l'altra banda de la balança, amb els preus per metre quadrat més barat, s'hi situen dues capitals de comarca. Per una banda, Figueres, 1.572 euros i per l'altra, la Bisbal d'Empordà,1.542 euros.

L'estudi que anualment porten a terme els promotors analitza, per una banda, la producció d'habitatges (tant els que s'han iniciat com els que s'han acabat) i per l'altra, els preus. D'entrada, allò que crida l'atenció és que durant el 2023 les comarques gironines han estat l'únic territori de Catalunya on les noves promocions han crescut.

En concret, durant l'any passat s'ha engegat l'obra de 2.134 habitatges, cosa que en comparació amb el 2022 suposa un creixement de fins al 36% (aleshores, van ser-ne 1.566). La dada, a més, contrasta amb la de la resta del país on els habitatges de nova construcció han baixat un 11,6%.

Segons el del Gremi de Promotors de Girona, Miquel Bosch, aquest increment es deu, en part, al pes que tenen els municipis turístics. "Girona té realitats diferents segons el territori, la qual cosa s'ha de tenir en compte a l'hora d'analitzar les dades", ha concretat Bosch.

Pel que fa als preus, a l'hora d'analitzar-los, l'estudi de l'APCE posa el focus damunt aquelles noves promocions. A les comarques gironines, se n'han estudiades 109, que sumen un total de 2.338 habitatges dels quals 1.200 (és a dir, el 51%) estan a la venda. La resta, o bé són rehabilitacions o bé són pisos que s'han comprat sobre plànol, entre altres fórmules. La majoria dels habitatges que es troben a la venda -fins al 85%- són blocs de pisos; els altres són cases adossades o bé unifamiliars aïllades.

A l’agost és quan més car ha estat el preu dels habitatges. | JOSEP LÓPEZ

A l’agost és quan més car ha estat el preu dels habitatges. | JOSEP LÓPEZ / JOSEP LÓPEZ. FIGUERESJ.L. FIGUERES

A Girona, fins a un 14% més

Ara bé, una de les dades que crida l'atenció de l'anàlisi de l'APCE és l'evolució dels preus que ha tingut l'habitatge a Girona ciutat. Perquè aquí, a diferència de la resta de la demarcació, d'un any per l'altre els preus no tan sols han crescut, sinó que ho han arribat a fer fins a un 14,4%.

A Girona, l'estudi dels promotors ha analitzat 26 promocions d'obra nova que sumen 673 habitatges, dels quals el 40% estaven a la venda. Tots són pisos. De mitjana, la seva superfície ha crescut lleugerament (dels 86,7 metres quadrats ara s'ha passat als 88,3). Però el seu preu, durant el 2023, ha arribat a enfilar-se dels 317.558 euros fins als 363.131.

De fet, a la capital, per metre quadrat útil ara s'arriben a pagar més de 4.000 euros. Cosa que evidencia, segons recull l'estudi de l'APCE, el pes que té la capital al costat dels municipis del litoral. "Girona té realitats diferents en funció dels seus àmbits: municipis turístics de costa i de muntanya, la capital i la resta del territori", concreta l'anàlisi dels promotors.

En referència als preus, el president de l'APCE, Xavier Vilajoana, ha recordat que el sector també s'ha vist afectat per la incertesa derivada dels conflictes geopolítics i els efectes que tenen sobre les matèries primeres i els costos de construcció. "A aquesta incertesa, a més, se li han de sumar els problemes persistents en matèria d’habitatge a casa nostra: la manca d'estoc i de sòl per edificar, la poca agilitat administrativa i la inseguretat jurídica pels constants canvis normatius, que dificulten l'activitat i no ajuden a millorar l'accés a l'habitatge", ha conclòs.